Opinió

Compromís amb el futur

Els partidaris
d'una Catalunya independent sentim
com la nostra il·lusió
es basa en realitats
cada dia més sòlides

La segona reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) va aplegar fa una setmana una cinquantena de representants cívics i polítics al Parlament de Catalunya, amb el compromís explícit de fer possible una consulta perquè els catalans decideixin el seu futur polític a les urnes.

Sota la presidència de Joan Rigol, el PNDD té la missió de coordinar les activitats de totes les entitats i associacions adherides, que ja són més de 1.600. Esperem sumar-ne encara més, fins al moment d'exercir el dret a decidir democràticament quina relació volem tenir amb l'Estat espanyol.

Podem fer moltes consideracions sobre la reunió, totes de caire optimista. D'orgull per la qualitat democràtica d'aquest acord. Molts dels ciutadans del país ens trobem en estat d'alerta, interessats per l'esdevenir polític. Som vigilants dels nostres representants electes, que ara tenen un paper crucial.

El que proposo remarcar, però, és que ens fixem en la fotografia de la llarga i ampla taula rectangular de la reunió del PNDD al Parlament, perquè és una representació força acurada de la nostra realitat política, social i econòmica. Voldria posar l'èmfasi en la representativitat econòmica del pacte, perquè és molt important constatar que els responsables de la creació de riquesa se senten alhora responsables del present i del futur polític del nostre país.

Pensem en la política en el sentit més ample i més noble. És a dir, en l'organització de la vida en comú, en les interaccions que es donen en el marc del mercat, d'una banda, i en l'àmbit públic, de l'altra. Per això és molt reconfortant veure asseguts en la mateixa taula on expressem la voluntat de viure en democràcia líders empresarials i sindicals. No hi eren pas sols, com en la negociació de convenis on es dirimeixen condicions de treball, sinó acompanyats de tota mena d'associacions cíviques, que tenen entre els seus objectius la bona marxa de l'escola o de la vida als barris, per citar dos exemples paradigmàtics.

Repassant la llista dels assistents, obtenim una imatge força fidel del que és l'estructura econòmica i social de Catalunya. Hi veiem un país amb un teixit associatiu molt dens. Un país amb una representació patronal prou diversa, com correspon a una economia en què les empreses petites i mitjanes tenen un gran protagonisme. I, en correspondència, un país on el treball en l'agricultura, en la indústria i en els serveis disposa també de representants diversos, d'acord amb la varietat de l'estructura productiva.

Al costat de l'optimisme que genera la visió d'una societat compromesa amb el seu futur hi hem de posar les bones notícies pel que fa a l'esdevenir econòmic d'una possible Catalunya independent. Això suggereix la lectura del llibre Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència, editat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya. Hi trobem analitzats aspectes tan diversos com ara la fiscalitat futura i la present en el doble vessant de la relació amb Espanya i del propi deute públic; els comercials repassant la capacitat exportadora; la relació amb la Unió Europea, la pertinença al grup de l'euro i/o l'ús de la moneda única europea; el paper d'un sistema financer propi. Són treballs fets per economistes prestigiosos, amb dades i arguments sòlids, que ens ofereixen una eina útil per plantejar i afrontar el futur econòmic del país.

No ens estranyi, doncs, que els partidaris d'una Catalunya independent sentim com la nostra il·lusió es basa en realitats cada dia més sòlides. Pel pas urgent de practicar la democràcia, per decidir, i pel pas següent de posar en funcionament l'estat propi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.