Opinió

Vuits i nous

Déu i Ateneu

Dilluns a la tarda, després de parlar de Déu al programa de tertúlies L'oracle, de Catalunya Ràdio, vaig anar a treure el nas a l'Ateneu, on se celebraven les eleccions per renovar la junta. Havíem parlat de Déu perquè el convidat d'aquell dia era Josep M. Carbonell, el president de la Fundació Joan Maragall de cristianisme i cultura, que ara compleix vint-i-cinc anys. Com que a més hi havia en Lluís Racionero, que acaba de tornar d'un viatge que l'ha impregnat de budisme, la metafísica va volar molt amunt a aquella hora, les tres de la tarda. En Graset, director i conductor de L'oracle, és un valent: Déu per la migdiada. Ja veurem com van anar les audiències. En Graset em diu: “La setmana passada vam tenir l'Alejo Vidal Quadras i vam rebre tants missatges d'oients indignats que ens deien que tancaven la ràdio per no sentir-lo, que em sembla que mai no ens havien escoltat tant”. I avui? “Cap reacció.”

A l'Ateneu havien instal·lat l'urna a la sala Pompeu Fabra. Perquè els votants hi poguessin circular havien retirat les butaques contra les vitrines que allotgen llibres antics d'aquells que no llegeix mai ningú. En Lluís Foix, que es presentava per la llista d'en Josep M. Carreras, seia en una, amb aire patriarcal. Em vaig situar al seu costat. Molta gent, tant si entrava com sortia, el saludava: senyor Foix, el llegeixo, senyor Foix, l'escolto sempre. També hi havia el mateix Carreras, amb aquella barba d'època blava de Picasso redimida per una indumentària de farmer anglès: jersei granat de coll de pic amb corbata. Amb ells dos i el grupet que es va formar vam parlar de lletres, de música i altres coses espirituoses, i vaig saber que existeix una associació a Barcelona que periòdicament organitza audicions de misses cantades. A l'Ateneu, així que bades sorgeix la tertúlia i la informació culta. No vam parlar de Déu, però poc en va faltar.

L'escrutini, de llistes obertes, no va ser favorable a la candidatura de Carreras sinó a la contrària, la de Jordi Casassas. En Joan Safont, ateneista de por, em va fer notar l'endemà que els més votats, més que els caps de llista o altres membres d'una o altra candidatura, van ser els “mediàtics”, els que surten a la ràdio i la televisió: en Foix i en Vicent Sanchis a la llista d'en Carreras, la Patrícia Gabancho a la d'en Casassas. Primer en Safont i jo ens sorprenem que els socis de l'Ateneu, que sembla que visquin en un món que no és aquest, siguin sensibles a aquestes coses, però a què ho han de ser, sinó a les tertúlies? Ara Quim Borralleres, Xammar, Sagarra o Màrius Aguilar parlarien del cel i de la terra per ràdio.