Opinió

opinió

UNED: l'adéu a Girona

D'aquí a dos anys en farà quaranta que la història universitària de la ciutat de Girona s'escrivia amb les paraules UNED. Només quatre anys després de la creació d'aquesta universitat estatal, amb seu a Madrid, el centre associat de Girona obria les portes per donar un servei a milers d'estudiants de les comarques gironines que van tenir la sort de tenir a l'abast l'ensenyament superior. Unes dècades més tard, naixia la UdG, primer com a Col·legi Universitari de Girona, depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona, i després ja en els anys noranta com a Universitat de Girona. Els gruix de la matrícula es nodria dels estudiants de dret, que eren la majoria, tutoritzats per prestigiosos lletrats i magistrats gironins, que van donar prestigi i reconeixement social als titulats que sorgien de les seves aules.

Però, com en moltes de les iniciatives culturals, els seus inicis van ser precaris, en diversos espais: el seminari primer, la Cambra de Comerç i la Casa de la Cultura després, per acabar en l'actual edifici del carrer Sant Josep. Naixia així una universitat que, durant tots aquests anys, s'ha mantingut com a referent per a un perfil molt determinat d'estudiant, que treballa i que té necessitat de progressar en el seu lloc de treball, que ve de fora o a qui, simplement, la flexibilitat per planificar els seus estudis li permet una dedicació personal que en les altres universitats no li seria possible. Aquest és un dels èxits de la UNED que, veient el creixement d'altres universitats al seu entorn, com ara la UdG o la UOC, no ha vist afectada la seva clientela, ni en nombre ni en la seva oferta acadèmica.

L'edifici del carrer Sant Josep ja és història. Són història en aquesta seu els directors que hi han passat: Xifra, Vidal, Esquirol, Serarols, Arnau i, finalment, Palma, que, juntament amb centenars de tutors, del personal d'administració i serveis i de milers d'alumnes són un clar exemple de la vitalitat de la institució. És de justícia reconèixer la gran aportació de la Diputació de Girona, que sempre hi ha contribuït, facilitant-ne la creació i després contribuint en el manteniment econòmic, juntament amb la UNED central. L'oferta descentralitzada comarcal ha donat lloc a la participació dels ajuntaments en l'apropament de la universitat als ciutadans. Ripoll, Olot, Figueres i Palafrugell són la representació d'aquest model obert i subsidiari de la cultura institucional.

Avui, el que ja és l'antic edifici, queda per al record. Com a ateneu, dirigit en temps de la república per Carles Rahola, escola de formació professional i, posteriorment, escola de primària per als fills dels treballadors de la fàbrica Grober, l'edifici sempre ha tingut un ús cultural i educatiu. El complex va acollir l'orfeó Cants de Pàtria, dirigit per l'insigne professor Baró. Però la seva ubicació al Barri Vell de la ciutat no ha estat exempta d'incomoditats: barreres arquitectòniques, distribució poc funcional, calefacció insuficient, manca d'aparcament... Totes elles superades per la comprensió i l'esperit de superació de tots els seus estadants. Però tot queda ja en el record i la nova etapa a Salt obre noves perspectives i una millor atenció als usuaris.

Però quan diem adéu a Girona, alhora fem un hola a Salt. La Factoria Coma Cros esdevé el gran centre cultural de la veïna ciutat, un complex que aplega altres institucions universitàries, com ara l'ERAM i la UOC. Mil metres quadrats amb totes les condicions ens donen la benvinguda. Amb aquest trasllat, es dóna per acabat un procés que va començar ara farà quatre anys. Queda en el passat una part de la història de la UNED i de la ciutat de Girona i s'obre un nou capítol que esperem sigui millor. Girona tanca, Salt obre. Benvingut, Salt!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.