La meva pregunta

Com que es veu que ara es tracta de proposar preguntes alternatives a la del 9-N, i sense cap ànim de competir amb aquesta pregunta curta, clara i clarivident d'Iceta, jo els deixo escrita la meva:

“Vostè està d'acord que Catalunya ha donat al llarg de la seva història recent prou mostres de bona voluntat amb Espanya, ajudant-la en reiterades ocasions a sortir del pas de situacions complicades no només sense haver-ne obtingut cap retorn (com quan per exemple l'endemà del cop d'estat del 23-F i després de votar Calvo Sotelo el rei va convocar tots els partits polítics, tots, menys el PNB i CiU, que governava a Catalunya; o com quan la UCD i el PSOE van tirar endavant la Loapa i ens la vàrem empassar; o com quan el partit de govern a Catalunya va apuntalar Felipe González en la seva darrera legislatura sense obtenir-ne gaire res a canvi; o com quan el 1996 va apuntalar gratuïtament el govern del PP, en un nou atac de responsabilitat, perquè Espanya complís amb els criteris de Maastricht; o com quan, el maig del 2010, amb Rodríguez Zapatero al govern espanyol, CiU li torna a salvar els mobles després d'unes trucades de Merkel i Obama); està d'acord que tots aquests esforços no només no van servir de res sinó que, a més, continuen sense complir any rere any els pressupostos d'inversions a Catalunya de manera reiterada, que han incomplert totes les promeses polítiques (“Apoyaré...”), que la resposta d'Espanya a tot plegat ha estat no només la sentència demolidora del TC a l'Estatut sinó que ara hi ha en marxa tot un procés recentralitzador en tots els camps, que hi ha una invasió constant de competències, que patim un ofec financer continu i que ens sentim maltractats fins i tot verbalment; arribat a aquest punt, vostè és partidari de fer veure que no passa res, de tornar a intentar-ho una vegada més o, vist tot plegat, és partidari que Catalunya sigui un estat independent? Sí o no.