Sobre la Viquipèdia

Ara que s'acosta el començament del curs escolar, és un moment propici per reobrir el debat sobre la utilització d'internet. Tothom hi recorre, de manera que s'ha convertit en un univers de confiança, sovint en l'únic univers, per a una quantitat cada vegada més gran de persones, sobretot els joves. Caldria advertir-los dels problemes que planteja una adhesió acrítica que comporta molts avantatges però, alhora, planteja molts inconvenients. El primer de tots, la falta de criteris selectius i de controls de qualitat. Per exemple, els articles de la Viquipèdia que jo he consultat per contrastar informació són plens d'errors gravíssims, i en alguns s'hi observa una manipulació ideològica que es vol dissimular amb un redactat suposadament neutre. És el problema de la falta de referències: si tothom hi pot escriure, potser amb l'únic títol de crèdit que el que hom mateix s'ha expedit, es poden publicar els disbarats més impressionants. Repliquen els defensors del mètode que s'autoregula, algú altre corregirà els errors, però no fa l'efecte que això solucioni res, perquè de la mateixa manera l'ignorant pot corregir els encerts de l'expert, ja se sap que la beneiteria no s'atura davant de límits, i, a més, el sistema té l'inconvenient que els articles més populars potser seran revisats una vegada i una altra, i així es refinaran, però els molt nombrosos articles de qualsevol enciclopèdia que es consulten molt de tant en tant poden passar anys, dècades, sense revisió, escampant equivocacions per la xarxa. S'hi afegeix que els autèntics experts, professionals, no participaran en unes redaccions que es plantegen com si fossin d'aficionats. El tema no és lleuger; tinguem en compte que en aquest àmbit aprenen –bé o malament– o desaprenen gairebé tots els joves del nostre país i del planeta sencer. Tan poc ens importa, la seva formació, que aprenguin una cosa o una altra i d'una manera o una altra?