‘Overlock'

En Josep Rodri, home de teatre, ha ocupat per uns dies la fàbrica tèxtil de Can Marfà, de la qual només queden el sostre, les parets i la xemeneia –magnífiques parets i xemeneia–, per fer-hi una de les seves representacions. Hi vaig anar diumenge. Com que a aquella hora l'Argentina i Alemanya es disputaven la pilota no ens vam aplegar, es veu, tants espectadors com els dies abans. Una cinquantena vam deambular una hora i mitja per la fàbrica seguint l'itinerari que els mateixos actors i ballarins ens marcaven. A mi em va anar molt bé perquè no havia entrat mai a Can Marfà, ni quan funcionava ni ara que ha quedat reduïda a exemplar de l'arqueologia industrial. Vaig poder circular pels ponts metàl·lics que comuniquen les dues ales de l'edifici i entrar a les naus sostingudes per pilars de ferro colat, ara buides i abans saturades de telers i de treballadores, sobretot treballadores, que els feien funcionar.

En Rodri, que és un home d'esquerres, “denuncia” el règim laboral que es practicava en aquella fàbrica i en altres de semblants, a la ciutat i al país, amb Martí i Pol de referent. S'ha de dir de totes maneres que l'espectacle va més enllà i que a base de textos d'escriptors locals i d'imatges molt ben triades ofereix un bon panorama de la ciutat tant en els temps que Can Marfà era activa com ara que no ho és ni queda a Mataró cap fàbrica d'envergadura. En Genís Mayola, un dels trenta actuants que en Rodri ha mobilitzat, va llegir amb entonació i molt bona veu un fragment del meu llibre El nét del pirata, concretament aquell que certifica que abans Mataró feia olor de roba de tanta com se'n produïa i que ara no fa olor de res o la que fa no la identifico.

En acabat, anant cap a casa, pensava si la “denúncia” que en Rodri i el seu extraordinari equip ens havien ofert no podria ser aplicada a altres sistemes d'“explotació” vigents ara a la ciutat. Els opacs i recòndits tallers dels xinesos, per exemple. Però és clar: qui es fica amb els xinesos sense problemes de consciència xenòfoba o d'ordre públic? A l'espectacle es menciona críticament la Caixa Laietana, arruïnada i tancada després de l'estafa de les preferents. Mentre la Laietana obria cada dia les oficines tothom ja era coneixedor del desastre que venia però ningú en va dir res. Les “denúncies” molt sovint són retrospectives. També pensava que ja voldríem ara una empresa tan forta com Can Marfà. Amb un bon règim laboral, ben entès. Rodri: són idees que vénen quan es munten funcions per “reflexionar”. L'obra es titula Overlock i es pot veure fins diumenge. No se la perdin.