Opinió

Mas i la refundació

El trànsit cap a la refundació del país
no es pot conduir amb èxit sense la contribució d'una nova CDC forta i compacta, i sense Mas

Hi ha moments en què la història dels pobles posa a prova la grandesa dels seus líders. A Catalunya estem vivint un d'aquests moments excepcionals i potser fundacionals. Amb crisis i escàndols impensables fa només uns mesos, CDC i CiU es veuen abocades a una profunda revisió, no sols per superar l'amarga “confessió” del fundador, sinó per garantir la direcció política del seu compromís sobiranista. Sense CDC i sense Mas no hi ha 9-N.

Tots els sectors catalanistes han d'afrontar la gran prova del cas Pujol i ho han de fer anant a cegues contra els plans del govern del PP que té a disposició totes les armes de l'Estat per fer encallar el procés català. Que té especialment en la Udef i en els seus fitxers d'informació “sensible” sobre cada element políticament rellevant del procés el potencial de les filtracions mediàtiques planificades per atacar en el moment oportú. Què és la Udef? És l'Estat –escrivia sense embuts José A. Zarzalejos, el més fidel i ben informat periodista orgànic del regne.

Les filtracions diàries –sempre apel·lant a “fonts de la investigació”– sobre els negocis de la família Pujol Ferrusola han posat de manifest l'íntima connivència entre el periodisme madrileny i les “goles profundes” dels ministeris. És que no va ser una informació d'El Mundo del 7 de juliol que va desencadenar l'episodi de descrèdit més devastador de la història recent del catalanisme? Per què ara? Potser perquè Jordi Pujol s'havia sumat finalment al sobiranisme? Potser perquè, com escrivia Suso de Toro, Pujol ja no és útil al “nacionalisme espanyolista ultramuntà tipus Rajoy i Wert”? Potser perquè busquen a la desesperada fer avortar el procés cap al 9-N? O és potser que l'enderroc de l'estàtua de Pujol anuncia la caça i captura de Mas?

Aquests dies s'ha parlat de la refundació de CDC. I qui n'ha parlat, justament a través d'aquest diari, ha estat Josep Rull, el nou coordinador general de CDC. El nomenament de Rull, fet justament hores abans de la “confessió” de Pujol, revela una clara aposta del partit per la regeneració i la refundació. No solament amb cares noves. Sinó amb nous líders inequívocament independentistes. La vella CDC del “pacte” i de l'“encaix”, que va pactar amb el PP en la primera legislatura de Mas, s'ha acabat. Mas va caure del cavall el 2012 i va abraçar la
fe sobiranista.

En efecte, des de llavors Artur Mas ha volgut fer de la refundació del país el sentit i el destí del seu pas per la presidència del govern de Catalunya. Mas ha après a actuar “com si” estigués fundant un nou estat. Del discurs d'investidura a la declaració de sobirania del Parlament. Del compromís sobre la data i la pregunta del 9-N a la fermesa davant l'Estat i el govern. De l'impuls del Llibre Blanc per la Independència a les compareixences en mitjans internacionals. Com a millor imatge, em quedo amb la que va quadrar a Madrid el dia 30. La roda de premsa de Madrid, després de l'entrevista amb Rajoy, contestant amb energia i lucidesa durant una llarga hora i mitja les preguntes sovint enverinades de periodistes d'arreu, deixava fixada la figura de gran estadista que Mas està projectant al món.

Per això aquesta figura tan educada en les formes i acerada en les conviccions crea pànic a la Moncloa i a la Zarzuela. Per això, no sembla que el trànsit cap a la refundació del país es pugui conduir amb èxit sense la contribució d'una nova CDC forta i compacta, i per descomptat sense el lideratge del president Mas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.