Opinió

la crònica

Cinquanta noms per a una obra

Podria haver fet la foto del moment: Quim Corominas lliurava la seva pintura a Pim Colomer. Érem a l'Arc, amb la tarda de dijous agonitzant tendrament a la plaça. Alguns turistes bocabadats confonent-se amb els indígenes sibarites del capvespre catedralici, amb el got fresc a la mà, agraint-se a si mateixos la renúncia tàcita als noranta esglaons de pedra picada. No, no vaig fer la foto. Era el moment de la pintura, de la creació pictòrica. Vaig tenir a les mans una de les cinquanta peces del puzle ideat per Colomer per commemorar el Tricentenari a Caldes d'Estrac. Ja veig que m'hauré d'explicar més bé. D'acord.

En Pim va proposar la idea a l'Ajuntament de Caldetes i la hi van acceptar. Quina idea? Doncs agafar el famós quadre d'Antoni Estruch L'11 de setembre de 1714, i oferir a cinquanta pintors actuals el repte de reconstruir-lo, cadascú amb el seu estil, amb total llibertat i sense conèixer les idees dels veïns. Cinquanta peces, cinquanta interpretacions parcials que hauran de confluir en una peça única que es muntarà –amb escenografia televisiva– el dia 18 d'octubre. Que no ha quedat prou clar? Hi torno. El quadre original fa 4 metres per 2 i mig. S'ha dividit en cinc files i deu columnes, és a dir, en 50 parts. Cada pintor s'ha encarregat d'una d'aquestes parts i l'ha interpretat a la seva manera. Són, per tant, 50 quadres diferents, però relacionats entre si pel tema. Què en sortirà? Ho sabrem quan cada autor pugi a col·locar la seva aportació al lloc corresponent. Ho faran d'un en un, per l'ordre que han lliurat els seus treballs, de manera que el públic –es preveu fer un gran acte públic amb impacte social i previsible repercussió mediàtica– podrà assistir a la creació de l'obra definitiva davant els seus ulls. Ara m'he explicat? En Pim Colomer va fer una experiència semblant ja fa 26 anys, amb La rendició de Breda de Velázquez, i tot va anar prou bé. Enllaçava —ell mateix ho explica— amb les propostes surrealistes literàries anomenades cadavre exquis i la seva vessant pictòrica. Tot està inventat, però tot està per reinventar. Ara mateix ja és fosc. Toquen les nou al campanar que ens presideix des de sempre i el seu so banya de bronze les pells estiuenques que formiguegen a la terrassa. M'ha semblat veure-hi en Niebla i algun altre artista dels convidats al puzle patriòtic. No em fa estrany. Cinquanta artistes són molts artistes. I encara que s'ha buscat representació de tot Catalunya, és força comprensible que en Pim no hagi defugit la facilitat dels autors gironins. Em demaneu noms? És un compromís... Així, sense triar, apunto: Roca D. Costa, Huedo, Perpiñà, Gispert, Bosch Martí, MA Feliu, Montse Costa, Kim Domene... i no em mullo més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.