A la tres
Ara no vindrà d'un mes
“Alguns encara no han entès que el 9-N no és una data; és un punt d'inflexió”
L'altre dia en una la tertúlia de Catalunya Ràdio se'm va acudir dir que a mi no em venia d'un mes, que després de tres-cents anys (de fet, després de molt més que tres-cents anys) no passava res si el 9-N no ens podem declarar independents i ens hem d'esperar un, dos o tres mesos més. I a la xarxa (això d'haver d'estar pendent de la xarxa a mi m'atabala molt i per això encara no tinc Twitter) es veu que algú en va fer la seva particular interpretació. A la baixa, és clar. No es confonguin. Que no vingui d'un mes és perquè estic convençut que no hi ha marxa enrere. Si la classe política fa la seva feina (tot i que hi hagi dies que ens facin patir), això no té retop. I si en comptes del 9-N ha de ser el 10 o el 20, o si ha de ser una declaració unilateral després d'unes eleccions plebiscitàries, amb una llista unitària o sense (jo preferiria que fos unitària, que traslladaria l'excepcionalitat dels temps); si fos qualsevol d'aquestes alternatives, vull dir, tampoc passaria res. Millor el 9-N, és clar. Però tranquils. Que de nerviosos ja hi estan uns altres perquè la qüestió és que, com diria en Partal, nosaltres ho tenim a un pam. El procés no s'acaba amb el cas Pujol (com alguns pretenen) ni es va acabar pel fet que Mas perdés diputats a les eleccions del 2012, com alguns pretenien en aquell moment. I qui ara pretengui acabar-lo posant pals a les rodes del 9-N i impedint que se celebri és que continua sense entendre-hi res. És que no ha entès què era el 9-N. El 9-N és molt més que una data i un dia en què volem votar. El 9-N aquest que alguns viuen com una amenaça, i que es pensen que boicotejant-la s'haurà acabat, no han entès que en realitat és un punt d'inflexió del procés. No han entès que, tant si es vota com si no, el 9-N en aquest país no serà un dia normal. El món ens mira. I veu com uns van a pinyó fix per poder votar i com uns altres van a pinyó fix per impedir-ho. Que cadascú decideixi què li sembla més democràtic. I insisteixo, sense pressa. Com més temps passa, més es retrata cadascú.
