Opinió

LA GALERIA

Cala Montjoi

Governar,
o saber dir no quan fa falta, és el que s'espera
dels nostres representants

El meu primer record del cap de Creus és de fa molts anys, de quan unes famílies de la Bisbal anàvem a passar uns dies al Jóncols. Dalt del dos cavalls del meu avi carregat fins a dalt de tot, passàvem de llarg Roses, molt més tard Montjoi i seguíem encara per camins molt desfets fins a aquell indret solitari, perdut, que era el Jóncols. Hi estàvem tres o quatre dies pescant i banyant-nos. Ho recordo com la vida en un paradís remot, lligat a aquell altre paradís, també perdut, que és la infantesa. L'any 1998 el Parlament va aprovar la llei de protecció del cap de Creus. Reconeix el valor ecològic de tot aquell sector i en regula els usos per preservar aquest espai encara paradisíac i singular, una de les excepcions en un litoral massa resseguit pel ciment. Però heus aquí que avui el projecte de la fundació que promou el cuiner Ferran Adrià proposa construir 4.000 metres quadrats arran de mar en un espai emblemàtic com cala Montjoi. Les lleis han de ser iguals per a tothom i si no és així perden tota la força i legitimitat. Per això el projecte del senyor Adrià, que no és un projecte d'iniciativa pública, no justifica de cap manera que se li faci una llei a mida, com la que està en tràmit al Parlament, que li permetria esquivar la llei que protegeix el cap de Creus. “No costa gaire escriure lleis —deia Tolstoi—, però governar és bon xic més difícil.” Governar,
o sigui, saber dir no quan fa falta, fer prevaler l'interès realment públic, que és preservar el cap de Creus. Això és el que hem d'esperar dels nostres representants públics. Al nostre país no afavorim prou els emprenedors i la gent amb empenta, però després, quan aconsegueixen grans coses, com va aconseguir el senyor Adrià al capdavant del restaurant El Bulli, quan són a dalt de tot i tenen celebritat, sembla que hagin de rebre una altra consideració i quasi tot els estigui permès, fins i tot, si cal, fent-los una llei a mida.

Precisament al cap de Creus mateix s'ha acabat de restaurar fa poc el paisatge del pla de Tudela, l'espai que des de 1962 havia ocupat el Club Mediterranée. La justificació d'aquell centre privat de vacances, obra del gran arquitecte que fou Pelai Martínez, es fonamentava en idees semblants a les dels actuals promotors del projecte elBulli1846. Gastar deu milions d'euros a restaurar el paisatge del pla de Tudela i després permetre construir a cala Montjoi no seria tampoc lògic ni coherent. “Governar és bon xic més difícil”, i el cap de Creus s'ho ben mereix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.