Opinió

Vuits i nous

No-no

El sil·logisme de moda a Catalunya, la prova irrefutable de la lògica, consisteix a dir que com que votar és l'essència de la democràcia, els que impedeixen exercir aquest acte no són demòcrates. Em perdonaran, però al meu entendre la democràcia no basa la seva raó de ser en els sufragis, o no només en els sufragis, sinó en molts altres condicionants, imprescindibles per fer-los possibles. Democràcia, ja des dels grecs que se la van inventar a l'àgora, és també diàleg, és negociació, és educació, és urbanitat, és poder anar tranquil pel carrer, és, com diuen els anglosaxons, que quan truquen a la porta de matinada no sigui la policia sinó el repartidor de la llet. De moment, dic de moment, el passeig pel carrer està garantit. El diàleg, la negociació i la urbanitat de cap manera, i ja comença a passar que quan truquen al timbre és el carter que ens porta un certificat d'hisenda o que les interferències telefòniques delatin un control. Hisenda no dóna mai bones notícies i s'està convertint en una arma de persecució.

El govern de Madrid diu i repeteix que el “procés” català i el d'Escòcia no s'assemblen de res. Els diaris i els governs de fora no paren de comparar l'un i l'altre i veure-hi grans similituds, però jo en canvi hi estic d'acord. El govern de Londres ha tingut per al d'Escòcia unes actituds de naturalesa demòcrates que aquí no es veuen per enlloc. Aquí ens amenacen, ens volen fer venir por, no sé de quines mesures secretes parlen per evitar sigui com sigui la consulta que ens hem programat per al 9 de novembre. Jo, que com veuen sóc molt comprensiu, entenc perfectament que el govern de Madrid, els partits d'encuny espanyol i en definitiva l'Estat, siguin refractaris al desmembrament “nacional”. En això són semblants a Londres, només que Londres fa campanya pel no havent acordat abans la celebració del referèndum. Aquí la campanya és del no-no. No a la separació, i prèviament no a la consulta. Els del sí-sí, els del sí simple i fins i tot els que donarien la raó a Madrid i votarien no, ens trobem democràticament indefensos. Ben mirat, fer campanya pel no en un referèndum que no deixes convocar fa retrunyir els fonaments del Partenó i deixa la lògica aristotèlica arrossegada per terra.

M'havia oblidat de dir que també és essencial en democràcia la llibertat d'expressió. El govern del PP ha prohibit que Albert Sánchez Piñol presentés Victus a Utrecht. El maltractat d'Utrecht. Diuen que la novel·la “falseja la història”. A banda que les novel·les sempre fan anar la història com volen, perquè si no serien tesis, pitjor és impedir-la.