Urnes al carrer

No pateixin. A pocs dies de la consulta, ara ja es veu que aquesta és una batalla que està guanyada. Es farà. Encara que fa res semblava impossible, es podrà votar amb tota normalitat. Hi ha hagut moments en la història recent que ha semblat del tot impossible, però finalment, tot i els estira-i-arronses dels darrers mesos, la consulta es farà. Es votarà. I serà un èxit hi hagi el resultat que hi hagi. El món ja ha vist que finalment s'imposa el seny, que les coses adquireixen un to de normalitat, i que la legalitat que empara la consulta és del tot indiscutible. Que a escala internacional ningú la posarà en dubte. Diguin el que diguin, hi haurà desenes, centenars i algun miler d'urnes al carrer. I s'entrarà en el terreny desconegut a partir dels resultats. A partir de saber què pensen els ciutadans: si triomfa la tercera via, si han triomfat les tesis unionistes de la por o si, desacomplexats, els ciutadans han optat per reclamar un nou estat. Passarà la Diada i al cap de res ja hi serem. I sabrem si optar per un estat propi és sinònim que a un territori l'expulsin de la Via Làctia i del sistema mètric decimal, i si als mapes d'Europa hi hauran de pintar un cercle assenyalant un espai que vaga per sempre més per l'espai sideral. O sabrem, és clar, si finalment Europa, després de dir el que ha dit, busca solucions com per resoldre la situació absurda que es crearia si Europa ha d'expulsar milers de ciutadans que, de fet, ja són europeus i en volen continuar essent. En tot cas, està bé que finalment veiem urnes al carrer i que es voti amb normalitat. I que sapiguem d'una vegada què pensen els escocesos. Els escocesos? Sí, és clar. Jo parlava dels escocesos, que són els que ja tenen clar que ells d'urnes en tindran. I saben per què? Doncs perquè allà tenen Cameron. I nosaltres? Aquí, en canvi, nosaltres tenim Rajoy, De Cospedal, De Guindos, Llanos de Luna, Sánchez-Camacho... Aquí ens costarà una mica més. Quina enveja...