A la tres
Número, guionet, lletra: 9-N
“El 9-N, perquè la gent normal tingui un país normal”
Entre la gentada que ahir va omplir Barcelona en aquesta V que serà recordada durant anys hi vam veure homes i hi vam veure dones. Hi havia vells, velles, joves i mainada; ens hi vam trobar negres i blancs, i entre negres i blancs tota una gamma de coloracions cutànies; i rossos i bruns i pèl-rojos. I calbs. S'hi va sentir parlar català i castellà i alguna altra llengua. Hi van venir mecànics, mestres; estudiants i botiguers; jubilats i carnissers, banquers, paletes, manobres, funcionaris, escriptors, pintors, esteticistes, lampistes, periodistes i aturats. Alts i baixos, grassos i prims; curts de vista i amples d'espatlles. I estrets de pit. No ho vam veure, ni sentir, ni notar, però entre tota la gernació hi devia haver gent feliç i gent infeliç; gent amb problemes i gent despreocupada; n'hi havia de simpàtics i d'antipàtics; persones honestes i estafadors. De dretes, d'esquerres, liberals i llibertaris, entre d'altres. Ateus i catòlics, etcètera. Entre la multitud també hi havia defraudadors i lladres, en podeu estar ben segurs. Excel·lents persones i impresentables, bona gent i mala gent. Solidaris i insolidaris, malalts i sans. Ahir, a la capital de Catalunya, hi érem totes les varietats d'humans que habiten en un país normal. Com cada dia, com sempre ha estat i sempre serà. No som ni millors, ni pitjors. Ni tan sols gaire diferents de la resta de la humanitat organitzada en estats. Potser tenim una mica més de respecte per la voluntat de la majoria i per la diversitat que en alguns altres verals. Potser, tant de bo, la majoria pensem que aspirem a un país millor.
Volem ser poble, per tant, perquè som com qualsevol altre poble del món. Perquè, com tots els pobles que es reconeixen col·lectivament com a comunitat política, ens neguem a què decideixin en lloc nostre com hem de ser o parlar i com hem de conviure i garantir el nostre benestar més enllà de les concessions a l'harmonia internacional. L'únic que ens falta per ser un país normal és un estat, que és com s'organitzen els països normals.
Quedem el 9-N per decidir-ho.
