V d'independència

Em trasllado amb tren a Barcelona per assistir a la V, i després d'assajar uns passos per l'Arc de Triomf, els primers coneguts que em trobo són els meus cosins de Tarragona. Els punxo: em pensava que no us hauríeu perdut la trobada dels unionistes a l'amfiteatre. Els unionistes pretenen convertir Tarragona en Àlaba, la més espanyola i castellanitzada de les províncies basques, però asseguts a les grades de l'amfiteatre van ser la viva imatge d'una escola en excursió cultural. Després em trobo altres cosins i coneguts i també desconeguts del tot en el meu periple pel Born, el Fossar de les Moreres, el carrer de l'Argenteria, la plaça de Sant Jaume, el carrer Ferran, la plaça Reial i la Rambla. Les fotografies impressionants de la V han restat protagonisme a aquestes altres composicions humanes prèvies: gent vestida de groc i vermell ocupant els restaurants a l'hora de dinar, entrant i sortint dels bars, pujant i baixant els carrers. Avui, si reps o dónes una empenta la gent somriu en comptes de rondinar i dir vigila per on vas. Tothom sap on va i és conscient que la concentració que s'espera a la tarda implica topades corporals perquè som molts i no cabem a Barcelona. L'organització, l'ANC i Òmnium Cultural, havia dit que a les quatre de la tarda, una hora abans del clímax anunciat per a les 17.14 tothom havia d'ocupar els seus llocs a la Gran Via i a la Diagonal. Som la gent més disciplinada del món perquè entre dos i tres quarts de quatre tots els que fins ara havien anat com esgarriats pel carrer emprenen la marxa que porta als llocs de confluència. Ens mou la disciplina i una altra cosa: l'agraïment als organitzadors que ho tenen tot pensat i previst. No els podem pas decebre. Per organitzar coses molt
menys complicades es contracten especialistes i entesos que de vegades han de venir de fora. La V que implica joc de trens i autobusos, càlculs, venda de samarretes, disposició d'homes i dones per formar les quatre barres, és fruit de la feina de molts voluntaris. Em pensava que l'hora d'espera a ple sol se'm faria pesada, però no havia comptat amb cosins, coneguts i desconeguts que me la farien lleugera. Cinc, quatre, tres, dos, un... les 17.14.

El crit unànime, “independència”. Les enquestes diuen que un 75% de catalans volen votar. Aquí, amb gairebé dos milions, hi ha el 25% dels cens. Dels altres, els que a aquesta hora són a la platja, a casa seva o d'excursió, en desconec la intenció del vot. Els de la Gran Via i la Diagonal volen votar per dir sí a la independència. Els que simplement no volen votar són a l'amfiteatre de Tarragona.