A la tres
L'èxit de la ‘mani' unionista
“Quina sort, que aquí als quioscos puguem escollir!”
Hi ha qui s'entesta a dir que la manifestació unionista que dijous es va fer a Tarragona va ser un fracàs perquè només hi van anar tres o quatre mil persones mentre que gairebé dos milions de catalans reclamaven una consulta pels carrers de Barcelona. Discrepo. La manifestació de Tarragona va ser un èxit, perquè va aconseguir el seu objectiu. I, si no, mirin, llegeixin, escoltin i repassin quin tractament va rebre aquest acte als mitjans de comunicació. Si el mateix dia o l'endemà de la Diada un mirava les televisions, públiques i privades, que es fan i es desfan des de Madrid, la convocatòria de Tarragona va ser un èxit. Els informatius van pràcticament igualar el temps destinat a cadascuna de les mobilitzacions. Sánchez, Rivera i Chacón van poder esbravar-se a tots els mitjans. I ja no en parlem, dels tertulians. Ni de com un suposat incident amb un membre de Nuevas Generaciones que ningú va veure va entretenir tertúlies i més tertúlies. A Catalunya si un va al quiosc o engega la televisió, amb més o menys intensitat disposa de les dues versions del que està passant. A la resta de l'Estat, no. De la intoxicació en diuen informació i només hi ha la versió de part, d'una de les parts. I com que per la Diada hi havia el perill que només se'n parlés d'una, de manifestació, se'n va muntar una altra. A Catalunya, expliquen allà, un incident rere l'altre, gent que se sent expulsada i un president tan acorralat que fins i tot ha hagut de ser operat d'urgència del cor. Informació, en diuen. Manda huevos. I un munt de periodistes que a les rodes de premsa dels consells de ministres ja fan la pregunta i la resposta al mateix temps. Mentrestant, nosaltres, tossuts. Incorporant impresentables a les tertúlies perquè així som més demòcrates i, de passada, tenim més audiència. No en veig gaires, jo, de tertulians partidaris del procés als mitjans espanyols. Si és que val la pena que hi siguin, és clar. Vaja, el que els deia. Que la convocatòria de la mani de Tarragona va ser un èxit. Perquè la batalla és al carrer, sí. Però és sobretot als mitjans. D'aquí i d'allà.
