Opinió

Vuits i nous

Terrorífic

El senyor Rajoy, president del govern espanyol, va manifestar dimarts, quan estava a punt d'agafar un avió que l'havia de dur a la Xina –suposo que amb escales–, que retirava una llei del seu ministre Alberto Ruiz-Gallardón, la llei anomenada de l'avortament, perquè no tenia consens i no volia que fos impugnada i canviada “en mig minut” pel govern que el pogués succeir. Perfecte. Molt bé. Molt bé la retirada i molt bé que el senyor Rajoy, que fa les coses com si hagués de manar tota la vida, reconegui que un dia pot ser desplaçat del seu lloc. Ara bé, la pregunta que em formulo és per quin motiu no envia també al contenidor dels papers inservibles la llei d'un altre ministre seu, la llei d'educació del ministre Wert, que tampoc gaudeix de consens i que quan va ser aprovada tots els partits de l'oposició van anunciar que la declararien invàlida dintre del “primer mig minut” a comptar a partir de la retirada del senyor president. Gallardón va dimitir. A Wert se'l veu molt tranquil.

La resposta me la donen uns amics del Twitter. Abans els articulistes, per polsar l'opinió de la gent, anàvem a l'Ateneu, al bar o agafàvem un taxi. Crec arribada l'hora moderna de donar veu als perpetus tertulians del Twitter, que molt sovint hi toquen (els que no hi toquen o són uns mal educats, els bloquejo i en paus). Un, en Joan Coromina de Girona, em diu: “Perquè fora de Catalunya la llei Wert li dóna vots i en canvi la de l'avortament n'hi resta per tot arreu.” En David Vargas, que es coneix que és de Badalona perquè il·lustra el seu remitent amb una imatge del pont del petroli, és de la mateixa opinió però més contundent i estripada: “Supongo que porque con la de Gallardón jodía a muchos pero con la de Wert jode mayormente a los catalanes, y esto le gusta.” Em sembla que hi podem estar d'acord.

Tinc una segona pregunta: per què si el president Rajoy s'ha repensat i fet enrere un cop, actitud virtuosa que fins ara li desconeixíem, no permet la celebració de la consulta catalana el dia 9 de novembre? A peu de l'avió de la Xina es va refermar en la negativa. Les respostes abans expressades són en aquest cas vàlides, no en parlem més.

Jo sóc partidari d'engegar una campanya de la por adreçada no a Rajoy i els seus, que en són mestres, sinó a nosaltres mateixos. A Escòcia ha sortit no a la independència i, a canvi, els escocesos rebran prebendes de Londres. Poques o moltes, però en rebran. Si aquí sortís no, la llei Wert seria un articulat infantil en comparació amb el que ens vindria a sobre per part dels que els agrada joder-nos i ho esperen. Terrorífic.