Opinió

Vuits i nous

Comarques

Dimarts al vespre vaig ser a Cardedeu, al Vallès Oriental, per parlar del meu llibre ‘El nét del pirata' davant uns jubilats receptius i alegres que m'havien cridat. Em va sorprendre que molts dels reunits coneguessin bé Mataró. No gràcies al meu llibre, que hi situa l'acció, sinó per haver-hi estat, fins i tot amb freqüència. “És que teniu una gran platja.” “És que conté coses d'interès.” Anys enrere aquests comentaris no tenien lloc perquè a Mataró només hi venien els viatjants. La causa del canvi: el túnel de Parpers, que des del 1992 comunica el Vallès amb el Maresme, i amb més exactitud les capitals de les dues comarques, Granollers i Mataró.

Pau Vila va dissenyar el mapa comarcal de Catalunya amb un criteri: fixada la capital, que coincidia amb la ciutat més gran i de més activitat econòmica, es tractava de situar sota la seva jurisdicció les poblacions que hi anaven a mercat i la tenien per tant de punt de referència. En algunes comarques la norma de Pau Vila va funcionar molt o prou bé però sempre he cregut que quan va arribar al Maresme el geògraf no va saber per on agafar-nos i va actuar a ull. Tordera, Malgrat, Calella, han reconegut mai la capitalitat de Mataró? Més aviat han optat pels “mercats” gironins, com Premià de Mar o Montgat s'han sentit atrets pels de Badalona i Barcelona. Hi ha després Arenys de Mar, que és capital d'ella mateixa. Mataró ha exercit de metròpoli només sobre els pobles que la circumden. Si a l'època de Pau Vila el túnel que travessa la muntanya de Parpers hagués estat fet, em sembla que el dibuix de les fronteres entre el Maresme i el Vallès hauria estat més matisat. A més de l'eix del Maresme actual, que se situa de llevant a ponent seguint la costa, se n'hauria traçat un altre, de nord a sud, i avui Mataró i Granollers serien com Terrassa i Sabadell, que estan barallades però d'alguna manera comparteixen capitalitat. A l'estiu, els amos dels restaurants de la platja de Mataró diuen: “No parem de servir taules a gent de Granollers, Vic i més amunt.” Els restaurants són un nou punt de referència que Pau Vila no havia previst, però de totes maneres el seu criteri mercantil segueix vigent. Ja poden dir els amics de Cardedeu i de comarques més interiors que vénen a Mataró per la platja, pel Museu o per la Nau Gaudí. Sabem que també ho fan pel Mataró Parc: el centre comercial poblat de botigues, cines i frankfurts que es troba en la intersecció d'autopistes entre Mataró i Granollers i entre Tordera i Montgat, i que és el nou mercat aglutinador i de referència d'avui. No teníem una comarca i ara en tenim una i mitja.