Opinió

LA GALERIA

L'aigua que ve

Genís Roca vaticinà uns canvis profunds en els sistemes d'aprenentatge i comunicació

Fa tres anys, des d'aquesta columna, comentava l'èxit de les I Jornades de Reflexió Educativa que el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya havia organitzat a la Seu d'Urgell i a Andorra. Un èxit que ha portat a la repetició cada any amb excel·lent connivència amb el govern andorrà. Ara ja s'han celebrat les IV Jornades i ha estat novament un plaer anar-hi a aprendre, encara que hom estigui ja jubilat. S'aprèn, fins i tot, de les actituds que no són estrictament docents. Em va encantar, per exemple, la reacció del copríncep i arquebisbe de la Seu, monsenyor Enric Vives, entusiasta seguidor d'aquests debats, que, en saber que aquesta vegada no trobaven la sala idònia per a la conferència inaugural per coincidència amb altres actes, va cedir la mateixa catedral per fer-ho, va presidir la sessió i ens va brindar un marc incomparable. D'això no se'n farà ressò ningú, però si hagués manifestat alguna prohibició sí que hauria sortit als mitjans de comunicació. Un deu per a l'arquebisbe. El contingut de les ponències i dels tallers, referit tot a la necessitat de formar alumnes competents, fou interessantíssim, però potser la conferència més impactant fou la de cloenda, a càrrec de Genís Roca, que, lluny d'instal·lar-nos en un relatiu cofoisme o plantejar recels sobre la informàtica i la digitalització, vaticinà uns canvis més profunds en els sistemes d'aprenentatge i de comunicació encara més accelerats que els que estem vivint i que, en un termini d'una trentena o quarantena d'anys, hauran remogut tots els esquemes. I caldrà adaptar-s'hi o el personal quedarà al capdavall del rànquing que s'exigirà arreu com a condició sine qua non, sense cap prestigi. La seva conferència sacsejà moltes consciències encara que alguns penséssim que ja no ho veurem. El conferenciant, un autèntic crack, resultà tot ell sorprenent. Fill de Girona i educat, d'infant, als Fossos de Figueres, la vida l'ha desconnectat després de les nostres comarques i passa la vida creuant l'Atlàntic i movent-se entre Barcelona, Madrid i Bogotà, on assessora empreses en el canvi cap a la digitalització. La sorpresa majúscula resulta quan t'explica que és arqueòleg especialitzat en el paleolític inferior i que utilitzant els ordinadors per a fer les fitxes dels elements lítics que trobava en les excavacions hi va agafar gust i va intuir les possibilitats d'aplicació en el futur. I dels neandertals es va passar als postmoderns, amb la mirada en l'esdevenidor. L'aigua que ve...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.