Opinió

opinió

Si tu no hi vas, ells tornen

La votació d'Arenys de Munt és simbòlica, però justament per això pren una força única en la dimensió política del nostre país i en la dimensió mental i espiritual de cadascun de nosaltres

Que arreu de Catalunya es reculli el nostre gest i el nostre testimoni és una victòria encara més gran

S'han acabat les proves, les reunions, la propaganda. Ha arribat el moment. És l'hora de prendre una decisió. Cal anar a votar i votar un gran «sí» a la independència. Ja sabem que els resultats no són vinculants, que no afecten l'àmbit general de la nació, que no faran canviar la nostra qualitat de vida. Sabem també que són unes votacions simbòliques. Només simbòliques. Però justament per això prenen una força única en la dimensió política del nostre país i en la dimensió mental i espiritual de cadascú de nosaltres. El sol fet d'haver decidit fer-ho ja és una victòria. El sol fet d'haver-ho aprovat en un ple ja és una victòria. El sol fet d'haver creat una comissió unitària, amb múltiples representants del poble també és una victòria. Haver arribar al setembre impulsant-ho i difonent-ho és una altra victòria. Que arreu de Catalunya es reculli el nostre gest i el nostre testimoni és una victòria encara més gran.

Hem fet un pas endavant. Un pas a favor de la confiança, un pas a favor de la dignitat, un pas a favor del somni de llibertat. També ha estat un pas incommensurable endavant contra la por, un gran entrenament de neteja mental per arraconar d'una vegada els nostres monstres més foscos del passat. Som conscients que no és fàcil sortir al carrer amb l'ombra allargada del feixisme i de l'espanyolisme més tronat planant sobre les nostres cases. Però quan sortim, carregats de confiança, per emetre el vot a favor de la nostra llibertat, ens haurem transmutat en uns éssers nous, enfortits pel valor de les nostres conviccions, ja ben segurs que hem superat el passat i que ningú no ens farà retrocedir.

Que la Falange es vulgui manifestar a la nostra vila el mateix dia del referèndum per tal d'evitar-lo i coaccionar-nos, com ells diuen, té també un aspecte positiu. D'una banda, atorga al dia 13 un to èpic, transcendent, que sense les seves amenaces no tindria. Un to de superació personal i col·lectiva. I, d'altra banda, fa molt evident el que molts de nosaltres hem sabut sempre: que Espanya no s'entén ni pot existir sense coacció, sense la por, sense les amenaces, sense el menyspreu a les idees, a la diferència, a la discrepància. Espanya és el paradigma de l'al·lèrgia al lliure pensament o al pensament, el paradigma de la persecució, de l'insult, de la violència irracional, de la foguera. I tot i no ser general, sí que hem de dir ben alt que la defensa de la unitat d'Espanya i, en alguns casos, la sola defensa de la nació espanyola, en detriment de la llibertat dels catalans, es barreja d'una forma molt evident amb els postulats dels falangistes.

Arenyencs! No us deixeu atemorir. Tenim un gran repte: guanyar el futur. Guanyar l'esperança d'un futur en llibertat. Vèncer els obstacles. Si no sortim de casa, si la por ens paralitza, la coacció, l'insult, les amenaces s'hauran imposat a la raó. Si no anem a votar, el feixisme haurà, novament, guanyat. Anem a votar. Anem-hi. I anem-hi decidits, amb el cap alt. Com si fos una gran festa. Perquè, si no hi anem –ja ho sabeu–: ells tornen.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.