Opinió

Ara torno

Només hi ha una manera

A vegades costa que les coses estiguin clares. I altres vegades no ho poden estar més. El resultat del 9-N i la reacció de Mariano Rajoy són meridians. I el missatge és inequívoc: els catalans hem d'anar a la nostra. O hauria de ser-ho, d'inequívoc. Perquè ja estem veient que el món dels partits polítics ho torna a complicar tot. El missatge del 9-N és que els catalans volem votar, que hi ha una majoria per la independència i que Espanya no vol que votem. I només hi ha una manera legal de fer-ho possible: fer unes eleccions en què quedi clar qui vol la independència i qui no. I una manera d'aconseguir que guanyi el sí: anar a totes. Tot el que no sigui això és embolicar. I embolicar és el que estan fent els partits.

Bàsicament és per la seva resistència a acceptar que la seva estructura, en molts casos, no quadra amb el plantejament social del procés independentista. Només ERC i la CUP no ofereixen arestes en aquest sentit. I cap pacte amb les estructures actuals garanteix que tots els del sí-sí en la consulta tinguin una candidatura comuna: CiU no hi quadra íntegrament i ICV tampoc. Ni el PSC. I ERC no està per una llista única per interès que sigui Junqueras el guanyador de les eleccions i el conductor de la constitució del nou estat. Sempre que hi hagués una majoria suficient, és clar.
I aquesta és la debilitat: si tots els votants partidaris de la independència tenen possibilitats duals, malament. Tal com es plantegen les
coses fins ara, els partidaris del sí-sí dins UDC, ICV i PSC difícilment votaran una possible coalició ERC-CDC per
la independència per prejudicis ideològics. Han de poder votar sense condicionants partidistes una candidatura expressa per fer guanyar el sí-sí. O es crea una
sigla que abraci tots els del sí-sí o no es podran comptar ni tots els vots ni tots els escons per la independència. I CDC i ERC no són tots.

La realitat ens
està dient que CiU no està per imposar res si no s'aclareix al voltant d'un inequívoc sí, que
ERC s'haurà de sacrificar pel país abans de governar-lo, que ICV no pot fer com si l'opció
del seu líder (el sí-no d'Herrera) hagués guanyat el 9-N i deixar tirats els partidaris del sí-sí demanant eleccions normals, que els possibles partidaris de la independència dins el PSC, que hi són, també necessiten acolliment, i que la CUP serà on hagi de ser.

Tot el que no sigui deixar molt clar què i a qui es pot votar per la independència és perdre-hi. O, simplement, perdre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.