I ara, Mes

Entretinguts com estem ara anant de conferència en conferència (avui toca la d'Oriol Junqueras, i veurem si proposa alguna cosa excepcional o si ERC es queda simplement en allò de “cadascú a la seva llista” i el referèndum després que cadascú el compti com vulgui); entretinguts com estem, deia, conec molta gent a qui li ha passat desapercebut el fet gens menor que aquest cap de setmana s'ha constituït el nou partit socialista Moviment d'Esquerres (Mes). Acostumats a dir dia rere dia que el PSC era una sagnia, perquè n'anaven marxant cares conegudes una rere l'altra, la notícia positiva és que ara Mes capgira la situació i ens ho hauríem de mirar des d'una altra perspectiva: ara no hi ha un degoteig de fugides del PSC, sinó un degoteig d'incorporacions a Mes: Geli, Tura, Maragall, Del Pozo, Martí... Finalment, sembla (i dic sembla molt conscientment) que sí, que algú recollirà una de les dues ànimes del PSC, la que van fer fora de Nicaragua, i potser la refarà. I, pel que deia diumenge Pia Bosch en la presentació del nou partit, que ho farà en positiu. “No anem contra ningú. Treballem per reunir la diàspora socialista”, deia. Fantàstic. Els socialistes de la C del PSC no es podien quedar vagant per l'espai sideral ni podien simplement aixoplugar-se sota altres sigles. Fóra bo que ara s'integressin ràpidament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i que fossin a totes les reunions sobre el que ha de passar en els pròxims dies i setmanes (no ens calen, sisplau, gaires més conferències solemnes). Cal que la resta de formacions els donin la legitimitat que ells necessiten i tots volem, i que s'incorporin a tot. Benvinguts, Moviment d'Esquerres. Us falta Avancem, i us falta arribar prou sòlids a unes municipals i, potser, a unes eleccions al Parlament. Però hi sou. Ens falta saber si tindreu vida pròpia o si sereu una marca blanca en pròximes eleccions. Però hi sou. A la velocitat que va tot plegat ens falta saber si hi sereu a temps. Però hi sou. Ànims. Benvinguts.