Poetes a casa

No sé si parlar d'un grup d'artistes, de la Bouesia més apassionada, d'uns recitals molt particulars (en tots els sentits que vulgueu), d'un disc extraordinari o de totes quatre coses juntes. En el precís instant en què s'harmonitzen la veu (i els xiulets) del poeta Eduard Carmona; les guitarres, els efectes i el txarango de Iago Marta; les guitarres lab steel, l'ukelele i el banjo de Guillem Castejón; i el contrabaix, l'egg shaker i els rhodes d'Alex Valdés, neix la màgia. La de veritat. Recitals a domicili és un disc que, ja des de la coberta, regala delicadesa i cosa ben feta. Les imatges i el disseny de l'artista visual i escènic David Ymbernon, el poeta del taronja i les bombones de butà amb ales, obre les portes a la il·lusió. Aquesta divina banda –especialitzada a omplir l'èter del menjador de casa teva de música a canvi d'un sopar o d'alguna cosa per beure– va començar, com el jazz, de manera improvisada. Actualment el repertori s'ha ampliat, les col·laboracions de músics i poetes també, i els recitals a domicili s'obren als carrers, a les places, als bars i als teatrets. La poesia cantada d'Eduard Carmona –la viva imatge d'Ovidi Montllor, el deix preciós del Deltebre i la potència verbal dels grans trobadors– desclou la finestra de l'autoria i deixa entrar altres natures ocellívoles. Poetes que ja no hi són (Lo Rector de Vallfogona, Vicent Andrés Estellés, Jacques Prévert) i poetes amics ben vius (Francesc Gelonch, Max Besora, Tomàs Àrias) són convidats a la festa. Així, la “nimfa d'aigüera” del Rector conviu amb les noies que aniran a París de la mà de Gelonch, i l'ocell lliure de Carmona –poema espectacular on n'hi hagi– s'agermana amb la bonica balena d'ulls blaus de Prévert. Vint-i-vuit minuts de poesia, de música, de qualitat i de bon rotllo. D'art en majúscules. Truqueu-los, doneu-los un got de vi i un rosegó de pa. Ells us oferiran molt més: us trauran, durant una estona, d'aquest galimaties que anomenem món. No em digueu que no hi sortiu guanyant.