Opinió

Desclot

Ciutat bruta

Dissabte a la nit el Canal 33 va emetre finalment, amb retallada judicial, el documental Ciutat morta. Una interessant aportació a un cas carregat d'irregularitats en què queden en descarnada evidència la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra, l'administració de justícia i l'exalcalde de Barcelona Joan Clos. Els fets es remunten al 4 de febrer de 2006, quan un grup de guàrdies es van desplaçar a un local municipal okupat on es feia una festa nocturna. Des del terrat algú va llançar al carrer un test, que va ferir greument un agent i l'ha deixat en estat vegetatiu. A partir d'aquell moment es va encadenar els excessos i, segons denuncia el documental amb pèls i senyals, les tortures i les manipulacions policials, que van acabar conduint a la presó dos joves innocents. El viacrucis judicial i penal va portar al suïcidi Patricia Heras. Tot això explica el treball, que és una peça, agradi o no agradi sentir-ho, esbiaixada. No sols perquè presenta només una interpretació dels fets, sinó perquè en fa exaltació. Potser precisament per això les altres parts van declinar participar-hi. I aquí arriba el gran dubte. Perquè una visió dels fets “de part” no pot considerar-se vàlida. Per molt que acumuli proves i evidències. Ara, ha d'obrir actuacions necessàries. Barcelona no és una ciutat morta, però sí que és una ciutat bruta mentre no s'aclareixi qui va ferir realment el guàrdia urbà i qui paga per uns excessos policials i per uns errors judicials que semblen, d'entrada, ben evidents.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.