Opinió

Desfer prejudicis

Només si som capaços de forjar ciutadans conscients dels seus prejudicis, podran prendre'n distància i escoltar l'altre abans de judicar-lo

Una de les tasques més urgents i més necessàries que cal desplegar des de les institucions educatives formals és la desconstrucció de prejudicis. Quedo astorat en veure el feix de prejudicis que arrosseguen molts estudiants universitaris, estudiants que han seguit endreçadament la seqüència del sistema educatiu i que, no obstant això, són servils a molts prejudicis. Molts d'ells són autèntics dipòsits de tòpics i estereotips que, sense ser-ne conscients, han absorbit de l'entorn i que determinen les seves mirades sobre la realitat.

Un prejudici, com el nom indica, és un judici fet anticipadament, sense coneixement de causa, sense contrastació empírica. Es podria concebre com una cortina que no permet veure les coses tal com són en si mateixes, sinó a través d'un filtre que condiciona enormement la percepció de la realitat. És, doncs, un mal judici, perquè no parteix d'allò que és la realitat, del que és l'objecte en si mateix, sinó que es basa en opinions, en versions que s'han adquirit d'oïdes, sense una valoració empíricament contrastada.

Les institucions educatives, la família, l'escola i els àmbits d'educació no formal han de ser poderosos mecanismes d'alliberament de prejudicis, de tòpics, de creences infundades i de supersticions, però no sempre és així. Sovint es converteixen en vertaderes fàbriques de prejudicis i els agents educatius els transmeten inconscientment, intoxicant les generacions més joves de precomprensions que configuren la seva manera de veure la realitat i d'ésser en el món. Això els predisposa negativament envers alguns grups socials, ètnies o tradicions espirituals i religioses.

Cal, doncs, examinar a fons el transmissor, cal que l'agent educatiu explori el riu de prejudicis que circula per la seva ment i que verifiqui la solidesa, la versemblança i la legitimitat que tenen. Aquesta tasca és bàsica per construir una pacífica convivència en les nostres ciutats plurals i constitutivament diverses.

Els prejudicis no són neutres, ni innocents. Tampoc no podem ser ingenus respecte al que ens envolta i hem d'examinar i denunciar els prejudicis inherents a moltes pràctiques publicitàries i també en molts mitjans de comunicació social. Acceptar la realitat tal com és, és molt més àrid que afrontar-la des d'un esquema preestablert de prejudicis. Quan s'està atent a allò que és, la realitat sorprèn, inquieta, descol·loca, desfà les nostres etiquetes, i això ens incomoda.

En aquest debat la discussió de fons és antropològica. ¿Som capaços de prendre consciència dels prejudicis que actuen inconscientment en la nostra mirada? ¿Tenim capacitat per identificar-los i alliberar-nos-en? Aquesta tasca d'examinar pot ser entrenada i ensenyada a les institucions educatives. És, justament, aquesta funció crítica la que pot portar els adolescents i els joves a alliberar-se dels prejudicis que van rebent de la família, de les escoles, de la publicitat i dels mitjans de comunicació social.

El nexe social, la cohesió entre grups de naturalesa diferent, entre opcions religioses i morals distintes depèn, en gran part, de les actituds dels ciutadans. Només si som capaços de forjar ciutadans conscients dels seus prejudicis, podran prendre'n distància i escoltar l'altre abans de judicar-lo, seran aptes per deixar que la realitat es manifesti tal com és, abans d'enquadrar-la dins d'un esquema mental apriorístic. Ens hi juguem molt en aquesta tasca. Ni més ni menys que la pau social.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.