Opinió

Vuits i nous

Pujol distant

Cada dia hi ha la presentació d'un llibre sobre Jordi Pujol. Posem dia per altre. Dimecres es va presentar l'últim, o el penúltim: el que el periodista Maiol Roger ha escrit amb el títol de Jordi Pujol, la gran família, i no m'ho vaig perdre, entre altres motius perquè hi he col·laborat una mica. En Maiol va pensar que li podia ser útil, i em va convocar a finals d'estiu a un bar perquè li expliqués “coses” de Pujol. Per cert, que a mitja conversa es va aixecar un senyor de la taula del costat per increpar-nos. Havia sentit que parlàvem de Pujol i havia donat per fet que ho fèiem en negatiu. Després de la “confessió” del 25 de juliol, l'estiu es va excitar. Hi ha un abans i un després d'aquell dia. El 25 de juliol ja no és Sant Jaume. Ara és el dia de la confessió de Pujol. Pujol ens va marcar el calendari mentre estava actiu però no imaginàvem que arribaria a alterar el santoral un cop “enretirat”.

D'aquella conversa i de moltes altres, i també d'una gran feina d'investigació, Maiol Roger ha confegit el seu llibre. Què té de diferent dels altres? Que mentre els altres estan escrits per periodistes granats que han mantingut un cos a cos prolongat amb Pujol quan era president i que el coneixen de tots cantons perquè han acumulat molt arxiu personal i de vegades rancúnies, aquest està confeccionat per un jove de 28 anys. “Pujol m'és molt llunyà: el dia que va plegar jo feia segon de batxillerat”, diu en Maiol en el pròleg. Això fa que Pujol ens sigui presentat amb una llum nova. Per començar, l'autor no limita la “família” a l'avi Florenci, la dona o els fills sinó que la prolonga amb Lluís Prenafeta, Macià Alavedra, Javier de la Rosa, Miquel Roca, Duran Lleida, Felip Puig i Artur Mas. N'hi podria haver més, però en Maiol creu que són aquests els que expliquen Pujol i la seva circumstància. A mi m'ha agradat sobretot amb quins ulls al·lucinats el jove periodista observa els ambients cristians on Pujol es va formar o la seva declaració a la Marta. Tot es fa llunyà, d'un altre temps. Com d'èpoques remotes semblen Prenafeta i Alavedra, dos amorals confessos que són com les escorrialles dels nou-rics de la postguerra. Per no parlar de De la Rosa. Els teníem a prop i en Maiol ens capgira l'allargavista. Pujol en el seu comunicat parla d'“expiació”, d'“error original”, de “gent de bona voluntat”. Conceptes catequístics que no diuen res als joves que feien el batxillerat quan va plegar. Per això tants van acollir amb indiferència la confessió i per això Maiol Roger mira d'explicar-s'ho. Es podria haver deixat anar més i acusar el paper d'observador distant i estupefacte, però està molt bé.