Opinió

Consum conscient

Es tradueix a explorar l'origen del producte, com s'ha realitzat, qui l'ha fet i per a què

Estem massa avesats a les descripcions apocalíptiques. Els sociòlegs i filòsofs de la cultura ens descriuen un paisatge en runes: crisi de credibilitat de les institucions, corrupció, desigualtat creixent, desencís de la ciutadania, fatiga i por. En aquest panorama en descomposició és difícil entreveure els brots verds, els valors que emergeixen, les noves tendències que discretament van arrelant en el cos social i s'obren camí entre les runes.

El consum conscient és una tendència emergent, un petit brot verd que va creixent i que, tal vegada, en els propers anys o decennis esdevingui un valor majoritari. No ho sabem. És difícil fer prospectives en el camp dels valors. A hores d'ara aquest valor irromp en un context caracteritzat per l'hiperconsumisme de masses, el consum indiscriminat, emocional i irreflexiu que solament té com a topall el poder adquisitiu.

El nou perfil del consumidor conscient, però, dóna motius per a l'esperança. Estem parlant d'un consumidor que és conscient dels seus drets, però també del seu poder. El consum conscient es tradueix en un exercici que explora l'origen del producte, com s'ha realitzat, qui l'ha fet i per a què s'ha fet. És conscient el qui reflexiona abans de consumir i vol conèixer la màxima informació sobre el producte que compra.

El consum conscient solament és possible si hi ha transparència pel que fa als processos de producció, de transport i de distribució. Si el ciutadà desconeix aquesta informació i no pot traçar la història del producte, la seva gènesi i resultat, no pot, en cap cas, exercir conscientment el consum, perquè ignora aquesta informació.

És evident que la pròpia empresa té interès a vendre i, per tant, pot amagar aspectes obscurs de la traçabilitat, anelles fosques en la seqüència de producció, de transport i de distribució. És jutge i part. El consumidor conscient, que vol dir despert, es pregunta si en l'elaboració del producte s'han respectat els drets dels treballadors, dels nens i dels grups vulnerables; si s'ha contaminat o no, si el transport ha estat sostenible, si s'ha elaborat amb matèries primeres del mateix territori o si s'han dut de molt lluny.

En aquest debat és decisiva la feina de les administracions públiques, perquè tenen la responsabilitat de garantir que es compleixin els mínims requisits ètics perquè el producte de consum sigui sostenible humanament i ecològicament responsable. No pot acceptar-se, de cap manera, que productes que incompleixen els requisits ètics mínims puguin vendre's impunement a tot el món. Cal identificar territoris i marcs que posin límits i dibuixin línies vermelles. Les administracions, a més a més, poden premiar fiscalment les empreses que fan els deures i elaboren productes de consum socialment ecològics i humanament responsables, i, a la vegada, poden gravar fiscalment les que elaboren productes de consum que perjudiquen la salut dels ciutadans, l'equilibri social i ecològic d'un territori.

En un món globalitzat necessitem una ètica global de la producció i del consum. El consumidor conscient sap que té poder, que la seva força rau a triar bé i a censurar el producte irresponsable i premiar el producte responsable. El nou consumidor conscient s'informa, contrasta, compara, cerca per la xarxa i s'aconsella abans de comprar. Finalment, executa l'acte.

A mesura que el consumidor conscient creixi numèricament, també es veurà obligat a créixer el productor conscient, perquè entendrà que, si persisteix en les seves males pràctiques, perdrà mercat. Aquest argument serà decisiu per propiciar el canvi que necessitem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)