Independència eròtica

Ara imaginin-se que el dia que el president de la Generalitat ha d'anunciar al Parlament que convocarà tant sí com no un referèndum sobre la independència un diari publica que aquest president, que sexualment és un superdotat com n'hi ha pocs, s'entén amb la cap de l'oposició, que és filla d'un guàrdia civil de Granada, que és espanyolista a matar i que va equipada amb uns atractius que fan caure d'esquena. I que si el diari ho publica per fer fracassar la independència al final resulta que no se surt amb la seva sinó tot al contrari perquè... com els ho explicaria? Com els explicaria, també, que la dona del president a més a més de donar satisfaccions nocturnes i diürnes i a tota hora al seu marit s'entén amb la seva secretària, que el marit de la cap de l'oposició s'entén amb el cap de partit de la cap de l'oposició, que l'home de confiança del president, que vol ocupar el seu càrrec, s'ho munta amb els espies que contracta, que tothom, homes i dones i el mateix director del diari s'entén amb tothom, i que tot són corredisses i embolics i que la policia, les ambulàncies, el cos de bombers i el mateix president del govern espanyol, que es diu Marcelo Poy, van de bòlid com en aquelles pel·lícules de persecucions i embolics de l'època més gloriosa del cine mut i parlat. Tot això es troba en la novel·la Infidels a la pàtria, que el periodista d'aquest diari Jordi Panyella acaba de publicar. Ai caram amb en Jordi Panyella. Tan polit, tan formal, tan periodista. Amb què ens surt en Jordi Panyella. Amb una fantasia que és una animalada, però una animalada molt ben escrita i amena que fa pensar que si en la narrativa catalana, tan cordada de dalt a baix, tan seriosa, tan transcendental, les animalades abundessin aniríem pel món amb un somriure i ens prendríem el “procés” d'una manera menys malhumorada. Els haig de confessar que al principi vaig estar a punt d'abandonar el llibre i passar a una altra cosa perquè res no m'era creïble. Sobretot que un diari publiqués una narració eròtica tan detallada. Però vaig pensar que no vindria d'una pornografia periodística, ara que n'hi ha tantes, i vaig tirar endavant. Vaig fer bé perquè l'única pornografia del llibre és la del director del diari, que acaba tancat a la presó per burro, mentre que tots els altres, o la gran majoria de tots els altres, i en primer lloc el president i la cap de l'oposició, actuen com actuen i fan el que fan, que és d'una temperatura altíssima, per amor. Per amor mutu o per amor al país. I tot el país acaba fent l'amor a casa i al carrer perquè s'estima i perquè estima la llibertat i la independència. La independència és el final feliç, i vet aquí un gos i vet aquí un gat el conte s'ha acabat. Encara vaig accelerat –pel ritme narratiu, ja s'entén–, i encara ric.