Les muntanyes de la ment

En aquesta època feixuga, trobar bones notícies resulta més dificultós que trobar petroli. Per aquest motiu hauríem d'amplificar les coses que ens fan feliços, que fan millorar la societat. Una és la que saludem avui: la presentació d'una nova col·lecció a la petita editorial Tushita, un segell que s'havia caracteritzat per llibres de temàtica ecologista i que havia alternat el castellà i el català. I per inaugurar-la han triat un d'aquells llibres que no s'han d'oblidar, Les muntanyes són la teva ment, del mític poeta beatnik Gary Snyder. De família anarcosindicalista, introductor de la cultura budista a Occident i protagonista de la novel·la Els rodamons del Dharma, de Jack Kerouac, Snyder és un savi, que té la intenció de deixar un únic volum en cada llengua, que contingui una antologia de la seva obra més representativa, des dels anys cinquanta.

Resulta tan curiós el començament (“El núvol murmura les muntanyes són la teva ment”) com el final (“Diguin el que diguin els nombres, els pics nevats són sempre molt més amunt que allà on puguin arribar els avions”). Dues cites d'ell mateix, que condensen un grapat de poemes i dos assajos, magníficament traduïts per José Luis Regojo i Jaume Subirana.

Premi Pulitzer del 1975, Snyder va ser mariner en un vaixell de càrrega pel Pacífic, va treballar al bosc fent de granger i de guaita forestal a Sierra Nevada abans de viure dotze anys al Japó, on s'impregnaria de coneixements culturals, però sobretot vitals, que transformarien encara més la seva visió del món. Snyder, que havia estat un dels sis poetes que van recitar a la Six Gallery de San Francisco el 1955, en un dels moments mítics de la Generació Beat, va estar entre nosaltres fa vint anys i vam tenir l'oportunitat de fer-li una entrevista per al suplement, al costat de Jordi Casellas. Snyder va explicar que pel seu origen californià no se sentia aliè el budisme, per la proximitat de xinesos i japonesos. D'aquí va aprofitar per trobar un pensament com el budisme que propugna no maltractar la natura. La seva poesia ha estat, així mateix, una exploració de la natura com a forma de coneixement, d'anar més enllà, com la pluja boirosa, la marea baixa, de la neu o dels meteorits que recreen els seus textos. No és una bona proposta per fer-se un autoregal?