Sense transbord

L'andana número 19 de l'estació de Lió, a París, va rebre ahir el primer tren d'alta velocitat (TAV) entre la capital francesa i Barcelona sense transbord. Al costat d'un comboi provinent de Zuric, els primers passatgers de la nova ruta francocatalana arribaven amb deu minuts de retard sobre l'horari previst de les 15.53, sis hores i mitja després d'haver sortit de Barcelona. Un mal menor, en definitiva, en un dia de celebració que quedarà per al record. Més encara gràcies a la treva meteorològica de la ciutat, en forma de sol i augment de les temperatures respecte dels dies previs.

Tot i que abans ja es podia arribar a París des de Barcelona en TAV, fent un transbord a Figueres que tardava entre 12 i 22 minuts, l'esperada unió ferroviària Barcelona-París suposa un salt de qualitat en tots els sentits. Però més enllà d'això, després de parlar durant tants anys d'un enllaç que no acabava d'arribar malgrat promeses, plans i esperances encadenats l'un darrere l'altre, la primera pregunta a fer als viatgers arribats semblava evident: “Què li ha semblat el trajecte?” “Molt còmode, tot perfecte i sense problemes. Millor que quan s'havia de fer el transbord a Figueres, tot i que t'hi acabessis acostumant. I també més ràpid que llavors”, va respondre, somrient i satisfet, Josep Ferrer, un dels pioners que, a més, parla amb coneixement de causa, ja que és el president de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona. Per ell, que va arribar a París acompanyat d'un seguit d'amics per passar-hi uns dies, la transcendència de l'enllaç és fora de dubte. “Per fi estem connectats amb Europa directament. Arriba tard, com moltes coses en aquest país, però és i serà molt important.”

Si el viatge de Ferrer tenia un component turístic i un de professional, el d'Adela Santos i la seva família, uns altres dels viatgers del TAV, tenia un caràcter marcadament lúdic. “Venim a Disneyland”, va explicar, mentre els seus tres fills somreien en sentir-ho malgrat el cansament. “El trajecte és realment còmode, tot i que teníem ganes d'arribar”, va reconèixer, per explicar després per què s'havien decidit a formar part del primer tren. “Era un viatge que teníem programat des de feia molt de temps, venir amb els nens a veure el parc d'atraccions. Pensàvem agafar el tren dormitori perquè llavors no existia encara aquesta connexió, però el dia que la van anunciar vam tenir clar que volíem provar-la.”

La línia del TAV Barcelona-París vol competir, com ja ho fan altres rutes entre capitals europees, amb l'avió. I aquí Santos no es va acabar de pronunciar. “Penso que l'avió és més ràpid, però si no t'agrada volar és una bona opció. I si et pares a comptar el temps que es tarda entre arribar a l'aeroport, facturar i després arribar a l'aeroport de destinació, no hi ha massa diferència –va valorar–. I en el nostre cas, venint amb nens i diverses maletes, arribar al centre de la ciutat directament s'agraeix.”

L'altre gran punt a tenir en compte per mesurar el recorregut que pot tenir aquesta nova opció de mobilitat entre les capitals de Catalunya i de França és el preu dels bitllets. I si cal jutjar pels comentaris d'alguns dels viatgers, la qüestió ha entrat de moment amb bon peu. “No em sembla gens car. Comparat amb l'avió, si al vol hi sumes el que t'acabes gastant en maletes i autobusos, et surt fins i tot més barat”, explicava Emili Ramos, estudiant de Publicitat que venia a veure uns amics residents a París. “Si el preu és similar al de l'avió, per mi l'elecció pel tren serà clara. Et pots moure, anar al bar, estar amb l'ordinador... És molt més relaxat i espaiós”, va recalcar.

Malgrat tractar-se d'un trajecte històric i antigament reclamat des de Catalunya, el tren d'ahir no va tenir gaires viatgers i la majoria d'ells eren de l'Estat francès que tornaven a casa o venien a visitar familiars. L'hora i la data d'arribada del tren –un diumenge a mitja tarda, a tocar de la fi del cap de setmana– no van contribuir a donar brillantor a la inauguració.