La ciutat s'explica
El llibre ‘Autobiografia de Barcelona' obre els arxius municipals perquè la conglomeració urbana es confessi amb fonts pròpies
El llibre tracta de ser autocrític i no defuig temes com ara Barcelona i el racisme
Barcelona ha tingut la sort i la cura, o ambdues coses, de conservar un ampli arxiu municipal que permet resseguir des dels fets èpics fins a les rutines quotidianes.
L'historiador Daniel Venteo (Barcelona, 1975) ha seguit el rastre d'infinitat de plànols, dibuixos, cartells, gravats o expedients que estan registrats per l'Arxiu Municipal de Barcelona i ha estructurat un llibre que explica les pulsacions vitals d'una ciutat al llarg del temps. I ho ha fet deixant que sigui la mateixa conglomeració urbana la que s'expliqui. El llibre d'acurada edició Autobiografia de Barcelona (Editorial Efadós/Ajuntament de Barcelona) crea un diàleg entre les fonts documentals que aporta una visió nova, tant pel que fa a la iniciativa editorial com a la manera d'interpretar la documentació. El llibre es divideix en sis grans temes, com ara el govern de la ciutat; la ciutat i la gent; la manera de construir-se la ciutat, i el lleure, la cultura i l'esport, entre altres apartats. Cadascun d'aquests amplis conceptes es concreta en temes específics amb un material que no defuig el petit document d'àmbit quotidià o privat. En total, s'han utilitzat 550 documents extrets dels 40 quilòmetres de documentació a la qual podia accedir Venteo.
La imatge de Barcelona tracta de ser tan objectiva com les seves fonts, i així no es defuig d'aspectes més desagradables. Aquesta autobiografia és també una confessió que fa que ens assabentem de les relacions de Barcelona amb l'esclavisme. També es parla del paper de la dona, de com han viscut els infants la ciutat, de com s'ha petit els bombardejos o setges militars. També de com s'han expressat els sentiments dels ciutadans, tant en època de bonança com en moments de fam i estretors. El llibre vol extraure l'ànima de la ciutat. La distribució temàtica permet obrir el llibre per qualsevol part sense que calgui una linealitat narrativa, tot i que, com es lògic, el llibre s'enceta amb l'apartat històric de quins són els orígens del govern de la ciutat, ja que es disposen de documents de fins al segle XIII. En el llibre, la utilització cronològica dels documents arriba fins a les eleccions municipals de 1979.