Mig segle de festival

Un campament d'indis comanxes i un parc de bombers van ser les atraccions estrella durant la primera edició del Festival de la Infància de Barcelona. Era el Nadal del 1963 i, per primer cop, el recinte firal de Montjuïc –concretament el palau número 1 de la llavors anomenada Fira de Mostres– obria les portes durant 17 dies –del 20 de desembre al 6 de gener– per oferir tota mena d'activitats als nens de la ciutat durant les festes. En aquella primera edició, el festival ja va rebre prop de 200.000 visitants –tot i que els organitzadors n'esperaven encara més –, que van gaudir d'atraccions i activitats de tota mena (la casa de nines, la sínia de l'alegria, teatre, concursos de redacció, putxinel·lis, etc.) i, fins i tot, d'iniciatives pioneres del que avui considerem educació ambiental, com Els nens i la natura, Món submarí i El riu meravellós.

El Festival de la Infància va néixer com una iniciativa de caràcter caritatiu, estretament vinculada a la campanya benèfica que Radio Nacional de España de Barcelona duia a terme cada Nadal des de feia quinze anys i que havien impulsat els populars locutors de l'emissora: el senyor Dalmau (Emili Fàbregas) i el senyor Viñas (Joan Viñas). En una entrevista que van concedir a La Vanguardia Española, Dalmau i Viñas van explicar que els objectius del festival eren “distreure i educar els nens a favor dels amics malalts i necessitats” i hi van afegir que la recaptació de les entrades es destinaria a “proporcionar joguines, roba i millores als centres benèfics infantils i a portar l'alegria als petits dels suburbis”.

Per a la primera edició del Festival de la Infància es va llençar la casa per la finestra; fins al punt que l'esdeveniment va ser publicitat a la ciutat amb una cavalcada que va recórrer el centre de Barcelona el dia 8 de desembre (el dia de la Puríssima). El saló es va fer coincidir, a més, amb la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil.

Com no podia ser d'una altra manera, aquelles primeres edicions del festival reflectien clarament el moment històric. Des del paper que, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona, es va atorgar el totpoderós Ministeri d'Informació i Turisme en l'organització del saló, fins a les constants visites de representants del Movimiento Nacional, de Juventudes i de diversos departaments estatals. Durant el festival, se seguien cerimònies tan pròpies d'aquells temps com l'elecció del rei i la reina del festival: una tria que, massa sovint, obeïa a raons polítiques, com quan l'any 1965 el títol va recaure en un dels fills dels ducs d'Alba. El rei del festival rebia un reconeixement com cal i el corresponent regal. Només cal dir que l'any 1967, segons va recollir La Vanguardia en una nota, l'afortunat va ser premiat amb un poni i va ser homenatjat al Club de Polo.

Però més enllà dels anacronismes –l'acte d'apertura incloïa la benedicció de l'espai–, el festival també va mostrar signes de modernitat. Per exemple, l'any 1965 es va posar en marxa el concurs El ingeniero electrónico Phillips, en què es premiaven iniciatives de nois i noies en el camp de l'electrònica. El 1967, el festival va arrencar amb el lema La aventura del espacio. Todos a la Luna i, en aquella mateixa edició, els assistents també podien conduir moderníssims karts en un circuit habilitat. La creativitat artística també estava present, amb concursos literaris, de fotografia, de dibuix, i grups musicals i muntatges teatrals.

Amb el pas del temps, el caràcter caritatiu del festival va anar evolucionant cap a conceptes més actuals, com els de la solidaritat i l'educació en valors. En l'edició d'aquest any, per exemple, el festival inclou tallers de cura responsable de mascotes i de recollida selectiva de residus, així com diverses activitats sobre hàbits de vida saludables, que fan incidència en aspectes coma ara la importància de l'exercici i el joc actiu. A més, una granja, amb hort i animals, serveix per promoure l'alimentació saludable entre els més petits.