Una prova per als amnèsics

No volíem acabar aquest any convuls sense recordar alguns dels esdeveniments que han marcat la nostra història recent, especialment en l'àmbit del catalanisme. D'una banda recuperem el pròleg que Joan Sales (a la foto) va escriure per a les memòries de guerra de Xavier Garcia i Soler, que acaba de reeditar Garsineu Edicions: La meva guerra (1936-1939). Diari d'un soldat de la lleva del biberó als fronts del Pallars. Es tracta del testimoni d'un jove combatent durant els últims deu mesos de combats, singularment aferrissats al Pallars, on els xocs frontals entre columnes republicanes –bàsicament formades per obrers de la CNT– i les divisions de legionaris i regulars franquistes van convertir les muntanyes en un immens cementiri. Xavier Garcia era un jove catòlic, afiliat com tots els treballadors de la seva família al sindicat anarcosindicalista, però que va haver de patir escorcolls de les fraccions anarquistes més intransigents que en desconfiaven. Sales, que va lluitar en divisions semblants, recreades a la seva novel·la Incerta glòria, va fer un trajecte a l'inrevés, de la ideologia cap al catolicisme. Tots i les ingenuïtats amb què explica Garcia la seva experiència, el testimoni és colpidor i les descripcions del llibre, d'un interès impagable. Les memòries s'havien publicat el 1974 i no s'havien reeditat. Per tant, el text de Garcia i el pròleg de Sales havien quedat als llimbs. El calvari inclou escenaris del Pallars, però també de Barcelona, Granollers, Puigcerdà i els camps de concentració, primer de Vernet d'Arieja –on va haver de patir les misèries i el caràcter dels vigilants senegalesos– i el retorn a Catalunya a través de Figueres i Lleida, on van ser internats molts d'aquells supervivents. A part d'aquesta reedició imprescindible, complementem el suplement amb el testimoni d'un exiliat il·lustre: Josep M. Murià, de qui Pagès Editors recupera, en edició facsímil, Butlletí, una de les plataformes de l'exili, que van publicar a Guadalajara (Mèxic) un grapat de catalans que havien estat víctimes de la història. El record és un antídot contra l'estupidesa.