Despeses identitàries

El ministre d'Afers Exteriors –seus– ha felicitat les festes de Nadal, Any Nou i Reis als catalans amb una negra notícia. García-Margallo dedica una part dels impostos dels contribuents –espanyols, però també catalans– a fer redactar informes per desacreditar davant el món el sentiment majoritari al Parlament de Catalunya. El document en trista qüestió –més aviat, documentot– té intencions doctrinàries i fa uns 200 folis. Per falta de doctrina no quedarà. Ausades. El ministre Wert encara no ha protestat perquè el seu camarada hagi transformat la diplomàcia espanyola en una ikastola identitària. Totes les ambaixades, consolats, consolats honoraris, centres recreatius i orxateries espanyols a l'estranger ja l'han rebut, i a partir d'ara sabran com combatre la secessió catalana.

Encara no fa quatre dies el PP demanava als governs autònoms que es desarmessin i tanquessin les oficines comercials exteriors. A canvi, els oferia el seu tinglado. Tindria gràcia que la Generalitat li hagués fet cas i ara el cos diplomàtic en teoria al seu servei es dediqués a desautoritzar el Parlament de Catalunya. Per combatre la crisi, en lloc de tancar oficines catalanes, que almenys respecten la sensibilitat majoritària dels seus contribuents, el Ministeri d'Afers Exteriors espanyol hauria d'estalviar en estovalles, coberteries de plata, àpats milionaris, banderes i banderotes, funcionaris insolvents, informes ridículs i educación del espíritu nacional. O que no ho faci, si vol, però que s'ho pagui ell.