“‹Así, así, así gana Sacyr›”

El 9 de juliol del 2009 es va fer públic que el grup d'empreses Grupos Unidos por el Canal que liderava la constructora espanyola Sacyr era la guanyadora del que s'ha anomenat “el gran contracte del segle XX”: l'ampliació del canal de Panamà. Aquell dia, el llavors president de Sacyr, Luis del Rivero, estava tan eufòric que es va posar a cantar davant de la premsa, com si fos un radical del Real Madrid: “Así, así, así gana Sacyr.” Ja en aquell moment les empreses competidores van criticar la temeritat d'aquest pressupost guanyador puix que era de 3.120 milions de dòlars i anava molt per sota dels 4.200 milions del grup Bechtel dels EUA, que era el competidor. La diferència era tan gran, que ja aleshores es va dir que, amb aquesta quantitat, no n'hi havia ni per al formigó. De fet, la mateixa Autoritat del Canal de Panamà havia previst per a aquest projecte un total de 5.250 milions.

És clar que l'estratègia de Del Rivero era guanyar tothom amb una oferta a la baixa i després, tal com deien eufòrics executius de la constructora: “Del que vingui després, ja se n'encarregarà en Luis”. És a dir que ells confiaven en l'estratègia, molt espanyola, d'anar fent ampliacions de pressupostos sobre la marxa. No cal dir que, per a la marca España aquesta era la gran obra de referència, i la més emblemàtica, i durant les negociacions les ajudes polítiques van ser del més alt nivell. El mateix príncep Felip va visitar les obres.

Si totes les constructores han tingut bona sintonia amb els diversos governs –de fet no s'entendria el que ha passat a Espanya sense aquest maridatge–, Del Rivero era el que tenia una entrada més bona a La Moncloa en l'època Zapatero. Del Rivero és un home molt ambiciós que, a l'ombra del poder polític i segurament de connivència amb ell, va fer operacions molt arriscades, algunes de les quals li han sortit molt malament. Miguel Sebastián va ser una de les persones més influents sobre Zapatero i va ser el primer cap de l'oficina econòmica de La Moncloa i després ministre d'Indústria. Amb Sebastián, Del Rivero va començar una aventura que, segons la premsa econòmica del moment, tenia el seu vistiplau: es tractava de comprar accions del BBVA fins a aconseguir fer fora de la presidència del BBVA Francisco González. L'excusa, per Del Rivero, era que el banc estava mal gestionat. Després de moltes vicissituds, no se'n va sortir i es va vendre les accions amb una bona plusvàlua. Un cas molt semblant el va intentar més tard amb Repsol. Com que llavors era època d'eufòria i crèdit fàcil, Sacyr va comprar el 20% de la petroliera amb un crèdit de 5.000 milions d'euros, i va posar com a garantia les mateixes accions de Repsol. D'altra part, Del Rivero va demanar al consell d'administració de Repsol que repartís molta més part dels beneficis en dividends per poder pagar els interessos del crèdit, i que Repsol no fes tantes inversions, estratègia que Antoni Brufau va rebutjar. El desembre del 2011 la situació per Sacyr era tan crítica que la mateixa Repsol li va comprar un 10%, que li va suposar unes minusvàlues de 940 milions d'euros. A partir d'aquí l'estrella de Del Rivero s'havia apagat. Manuel Manrique va aconseguir la presidència de Sacyr i, poc després, Del Rivero va deixar el consell. Cal dir que, de l'època de Del Rivero, Sacyr encara té un altre contenciós, en aquest cas amb l'aeroport de Múrcia ( Corvera), que encara no ha posat en funcionament. Aquesta mena d'empresaris són els que han fet molt de mal al nostre país, personatges que només saben viure a l'ombra del poder polític, perquè estaven acostumats al “del que vingui després, ja s'encarregarà en Luis”. És a dir, el poder polític amic.