Botigues

Una altra botiga que tanca al centre. Ens en quedarem sense. La crisi, sí. La falta de consum, sí. I també la mala gestió: de la botiga que tanca, que en els últims anys no tenia ni el detall d'incloure un motiu nadalenc per aquestes dates –i això que parlem d'una de les marques de l'home més ric d'Espanya i gairebé del món–, i la mala gestió també de la zona comercial tota sencera. L'altre dia en parlava amb l'alcalde. Ens preguntàvem: com pot ser que d'una del migdia a cinc de la tarda, que són hores hàbils per a tanta gent, totes les botigues tanquin seguint uns costums horaris que ja no són els d'abans? Al centre hi viu poca gent, però en canvi està ben proveït de despatxos i establiments de gent flotant: advocats, notaris, empleats de banca, mestres, funcionaris municipals... Podrien aprofitar el migdia per comprar, però les botigues segueixen exactament els seus mateixos horaris: treballen quan ells treballen i tanquen quan ells surten. Bé: queda entès que les botigues treballen més aviat poc, si obren quan la potencial clientela està enfeinada. L'alcalde em deia: "Restaurants de cuina ràpida, alguns de bona qualitat, han mirat d'instal·lar-se al centre. Hi haurien donat molta vida. Quan han vist la desertització dels carrers causada per les botigues que a l'hora que ells farien negoci paralitzen tota l'activitat comercial i, per tant, la passejada i l'anar i venir, se n'han desdit." Han anat a obrir a un altre lloc, a la gran àrea comercial dels afores, tocant a l'autopista, on les botigues sempre són obertes, l'aparcament és gratuït tant si hi compres com si no hi compres i no hi plou ni hi fa fred ni calor. El nombre de botigues en règim de franquícia que del centre s'han desplaçat a aquesta zona comercial des que va obrir fa feredat. Durant un temps algunes van mantenir els comerços duplicats: un al centre urbà, l'altre al centre periurbà. Veient que els amos dels comerços de tota la vida, que són majoria, no es volien avenir a l'obertura dels migdies al centre, han tallat per on més hi perdien.

Un botiguer "de tota la vida" em deia: "bé tenim el dret d'anar a dinar." Sí, senyor, i de fer la migdiada, amb pijama i tot. Van posar uns caballitos. Per atraure gent i competir amb l'àrea comercial dels afores, que ofereix fins a dotze cines i una fira d'atraccions en perpetu moviment, van posar uns caballitos. Els van instal·lar, a més, en l'exacte punt on tapen un dels pocs monuments d'intempèrie visitables que té la ciutat. Per ara, van rodant.