Setge als bancs que tenen habitatges buits a Girona
El ple votarà dilluns una proposta per obligar les entitats financeres a llogar o cedir pisos
Les que no ho facin podrien rebre multes de 900.000 euros
De moment tretze regidors hi volen votar a favor
L'Ajuntament de Girona endurirà el setge a les entitats bancàries que tenen pisos buits a la ciutat. La CUP i ICV-EUiA porten al ple de dilluns una moció de la PAH perquè es multi les entitats financeres i les grans empreses que no cedeixin els habitatges buits de la seva propietat per a lloguer social, o que no els posin al mercat.
El text preveu multes que poden arribar als 100.000 euros per a les entitats que no ocupin els pisos després d'haver estat advertides de fer-ho. Si persisteixen en la seva inoperància, s'iniciaran processos sancionadors per infracció molt greu que podrien comportar multes de fins a 900.000 euros. Sancions d'aquest import, però, les hauria d'imposar la Generalitat.
En la moció es demana també l'elaboració de programes d'inspecció per detectar i comprovar quins pisos estan buits i un reglament per als procediments. Les sancions es justificarien per l'ús “anòmal” dels pisos. La llei del dret a l'habitatge de Catalunya (LDHC) defineix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada.
Tretze vots a favor
A hores d'ara, la moció té el suport del grup municipal del PSC i el del regidor no adscrit, Carles Palomares, a més dels dos grups que la presenten. Per la seva banda, CiU i el PP estan pendents de decidir el seu vot, tot i que la federació nacionalista indica que probablement optarà per abstenir-se. Si es confirmen aquestes intencions, la moció s'aprovaria amb tretze vots a favor, dels vint-i-cinc possibles. El portaveu del grup municipal de CiU, Carles Ribas, al govern, diu que el grup “combrega del tot amb la filosofia de la moció”. Qüestiona, però, que es presenti ara “quan precisament la Generalitat està redactant un text sobre la qüestió”. Ribas considera que caldria “ser cauts i esperar una mica”. La portaveu del PSC, Pia Bosch, recorda que en els plens ja han dit diverses vegades que comparteixen la decisió de l'Ajuntament de Terrassa, del PSC, d'iniciar processos sancionadors. Per aquesta raó, explica Bosch, pensen donar suport a la moció, tot i que volen negociar alguns apartats de la part expositiva. Jordi Navarro (CUP) i Joan Olòriz (ICV-EUiA) diuen que seran exigents en el seu compliment si finalment s'aprova. Navarro vol que es comenci a executar dins del primer trimestre i Olòriz veu l'amenaça de sancions com “una eina de pressió” cap a les entitats financeres. La portaveu del PP en el ple de Girona, Concepció Veray, es mostra partidària de mesures “en positiu, i no sancionadores”. El regidor no adscrit, Carles Palomares, hi votarà a favor perquè pensa que s'està fent pagar la crisi als ciutadans, i els beneficis se'ls queden “els grans directius, que són uns usurers”.
D'altres municipis
Per altra banda, Iniciativa per Catalunya Verds de les comarques gironines va anunciar ahir que presentarà la moció de la PAH a tots els ajuntaments on tenen representació. A part de Girona, els ecosocialistes anuncien que els pròxims dies també la presentaran a Figueres i Blanes, i que l'Entesa ho farà a Castelló d'Empúries.
LES FRASES
Terrassa ja posa multes
L'Ajuntament de Terrassa va acabar el 2013 imposant les tres primeres multes contra entitats bancàries que tenen pisos buits. Aquell dia, la tinenta d'alcalde de Planificació Urbanística i Territori de Terrassa, Carme Labòria, va confirmar que ja tenien oberts 725 expedients contra entitats bancàries. Cada un dels expedients fa referència a un pis que està desocupat des de fa almenys dos anys. Més de 150 d'aquests expedients es preveien tancar perquè les entitats financeres ja han posat els habitatges al mercat. Labòria va admetre que el procés de sanció “és complicat”, però va justificar-lo “pel moment d'emergència social que vivim”.
Quatre famílies del bloc de Salt ocupat, sense casa
U.CLa PAH de Girona va denunciar ahir que quatre de les famílies que van ser desallotjades el 13 de desembre passat continuen sense tenir casa i que ara viuen en habitatges que també han ocupat. La portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera, va explicar que, de les sis famílies que vivien al bloc ocupat de Salt, una va ser reallotjada un parell de setmanes més tard per la Generalitat, una altra va anar a viure amb uns familiars i la resta, quatre, s'han traslladat a viure a d'altres immobles ocupats. També hi ha el cas de la Doris Pérez, que continua vivint a la tenda de campanya que va instal·lar a l'hort que hi ha just davant de l'edifici el dia mateix que hi va haver el desallotjament. Pérez va explicar que viu amb més gent en aquesta tenda i que l'hort s'ha convertit en un nou punt d'unió de l'entitat, una nova seu social i de trobada amb les dones que ja es relacionaven al bloc.“Jo visc a l'hort, dins de la tenda, i continuaré allà per denunciar que l'administració ens ha enganyat, no ha complert amb les famílies i tampoc volen solucionar el problema”, va assegurar Pérez.
Des de la PAH de Girona es va criticar ahir, un cop més, la falta d'acció de la Generalitat en aquest afer. Segons Marta Afuera, es va deixar abandonades les famílies i va ser “la plataforma la que va haver de fer-se càrrec de la situació”. Per això, va afirmar Marta Afuera, volen saber “els criteris d'admissió de la Taula d'Emergències de la Generalitat per saber per què hi ha algunes famílies que poden accedir-hi i unes altres que no”. Per altra banda, l'Ajuntament de Salt ha rebut de Bankia cinc pisos perquè siguin incorporats a la borsa d'habitatge social. Els pisos s'assignaran a famílies desnonades o que estiguin en risc de ser-ho.
Un veí de Salt afronta per tercer cop un desnonament
Una trentena de membres de la PAH de Girona es van concentrar a les escales de la seu de la Generalitat de Girona per denunciar la situació d'un veí de Salt, de 58 anys, que afronta un procés de desnonament en obert a partir d'ahir mateix i durant cinc dies hàbils. L'home, que viu amb el seu fill major d'edat i que, igual que ell, tampoc té feina, va explicar que aquest és el tercer cop que s'enfronta al desnonament, després que fos aturat en dues ocasions anteriors l'any passat, i va demanar que la Generalitat faci de mitjancera en el seu cas. Després de l'acte de protesta, representants de la PAH de Girona i el veí de Salt van reunir-se amb el responsable d'Habitatge a Girona. Segons fonts de la Generalitat, ahir va ser el primer cop que aquesta administració tenia coneixement del cas de manera directa i que immediatament es va acordar activar els procediments per a una situació d'emergència. Ara, la Generalitat estudia el cas i informarà l'afectat dels passos que duran a terme.
Segons va explicar el veí de Salt, va treballar durant 30 anys com a transportista, però problemes amb l'empresa el van obligar a refinançar els dos habitatges que tenia. Quan no va poder fer front a les quotes del banc va decidir buscar refinançament a un subhastador, que és qui ara l'ha denunciat. Segons el veí de Salt, ja ha entregat un dels dos habitatges per poder pagar el deute.