«El secret de ‘Bocamoll'? Senzillesa i no tenir vergonya de la nostra llengua»

–«Sí, és una cosa que em produeix un doble pensament, una contradicció. Quan el vaig escriure no vaig imaginar pas que això pogués passar. Ara, Tor és un dels llocs més visitats del Pirineu. D'una banda em sap greu perquè pot semblar turisme criminal, però d'una altra, estic content perquè ha posat Tor al mapa, la gent pot comprendre els maldecaps de la gent del poble i, a més, genera inèrcies positives econòmiques i socials.»

-«Si funcionar vol dir que encara es ven, doncs sí, funciona. I força. És una agradable sorpresa que cada any se'n venguin uns quants (l'any passat uns 8.000) i això, en un llibre que va sortir el 2005 és increïble»

-«Ui, hi ha moments de tota manera. Públicament m'odien. En privat, la majoria m'agraeixen moltes coses. De totes maneres cal entendre que el meu llibre no és un catàleg turístic. Parla d'una tragèdia i això, pels protagonistes, no és agradable. Ja et dic, en públic o quan parlen amb altra gent, sóc un mentider i coses més grosses. En privat les coses són diferents. La llàstima és que el què els sap més greu és que diuen que m'he folrat amb la seva història i jo sempre els dic que la història que explico no és seva, és de qui l'explica. I de milionari, res de res. Però els humans som així.»

«Tinc material de sobres, però hauria de tenir un final, per exemple, que trobessin l'assassí del Montané. I si les digníssimes autoritats s'ho prenguessin en serio, potser se'n sortirien. Ja els he donat tot el material que jo he anat obtenint, però el fiscal em diu que ja ha passat massa temps i que avui en dia, si no hi ha ADN, és molt difícil provar res. El problema és que al mort no se l'estimava ningú i ara la por a que hi hagi un assassí en llibertat ja ha passat. A més, Tor és molt lluny. Si hagués passat a Girona o a Barcelona, tot seria un pel diferent.»

–«Sí, estic intentant escriure al voltant del crim de Fago, al Pirineu d'Osca, considerat un Fuenteovejuna modern. Fa dos anys que visito assíduament a la presó el detingut per l'assassinat de l'alcalde. Però això d'escriure no és gens fàcil, fa falta temps i dedicació absoluta, i jo ara tinc molts fronts oberts.»

–«Potser sí. De totes maneres, la qüestió més preocupant és que ara el que es busca és audiència i resultat econòmic a final d'exercici, i no pas explicar adequadament les històries. I no parlem ja d'investigar. Desgraciadament, el periodisme d'investigació gairebé ha desaparegut de tots els mitjans i això ens fa a tots més ignorants i més febles.Per exemple, la mort dels cinc bombers a Horta de Sant Joan es mereixeria que els grans mitjans, públics i privats, s'hi aboquessin, però em sembla que tot és molt oficial i superficial. Si no tenim fonts oficials girem cua i, s'ha acabat. Els periodistes ja no fem por; bé, sí, fem por per si diem bajanades, però no per si podem descobrir coses. L'empresa s'ha menjat al periodisme. Abans la prioritat era informar, des de fa uns anys, la prioritat és fer diners. Quan son dues coses necessàries i totalment compatibles.»

–«Un luxe increïble. Sóc un home molt afortunat. La vida m'ha posat magnífiques oportunitats al meu camí i he conegut grans persones que m'han ajudat moltíssim.»im a caminar. Em sento un privilegiat.»

«Sí, noi. És curiós però és així. Vaig treballar 7 anys al diari Segre firmant articles cada dia, vaig estar 15 anys a TV3 viatjant per tot el món (guerres incloses) i sortint relativament sovint a la televisió, però ara, per a tothom sóc «el del llibre de Tor». M'hauré d'afanyar a fer-ne un altre, a veure si em trec l'estigma.»

–«Potser en un any i mig o dos. No hi ha pressa. Fa quatre anys que vaig crear una productora, Antàrtida, que em permet ser totalment independent econòmicament, per això puc dedicar temps a coses que m'entusiasmen, com la història del presoner de Fago. La pel·lícula del llibre de Tor arribarà, però no hi ha pressa.»

–«El Picalletres funciona molt bé, a partir del setembre el farem en una dotzena de televisions locals d'arreu de Catalunya. Si suméssim l'audiència, igual tenim més espectadors que a TV3. I està fent una feina meravellosa, fa que els nois i noies de 14 i 15 anys s'ho passin bé jugant a lletrejar paraules en català. En els 4 anys de programa han passat més de 45.000 adolescents pel concurs, que aviat està dit. Massa sovint sembla que, si no surts a TV3, no existeixes.»Efecte Mirall va marcar un moment molt interessant en l'evolució de la televisió. Ara hi ha molts formats de moltes cadenes que inclouen l'autofilmació. I Déu n'hi do de l'audiència que va tenir. I ens van donar premis arreu del món. Bocamoll és un plaer constant. El secret? La senzillesa i el no tenir vergonya de la nostra llengua. Al setembre ens estrenem amb el Roger de Gràcia, que hi dona un toc una mica més divertit que l'Espartac Peran. Enyorarem la solidesa de l'Espartac, amb ell ens hem fet grans, però crec que el Roger també agradarà molt perquè ens fem uns tips de riure constants.

–«Depèn dels espectadors i de la direcció de TV3. Tan senzill com això. Pasapalabra fa més de 7 anys que està en antena i ningú no té dubtes que continuarà. Ens renoven passet a passet.»

–«Sens dubte. Quan vam presentar el Bocamoll a TV3 l'objectiu era claríssim: entretenir i aprendre, per aquest ordre. I a les enquestes que té TV3, el Bocamoll és, des de fa temps, el programa més ben valorat de la cadena, cada dia! I el que destaquen els espectadors és que és entretingut i que s'hi aprenen coses. Increïble, no?

-«Uf, no me'n parli. És una secció molt delicada. La qüestió és què els sms són al carrer, el jovent (i els no tant joves) utilitzen els sms i el llenguatge escapçat amb freqüència. La nostra secció és intensa i divertida. S'ha de reconèixer que exagerem una mica els sms perquè no posem mai cap vocal, però no ens carregui a nosaltres el fet de destrossar el llenguatge, si us plau, que la nostra secció només dura 4 minuts!

-A ulls dels catalans, sí. Pel públic típic de la cadena, TV3 és la televisió nacional sense cap mena de dubte. L'opinió dels que hi treballen i prenen decisions els l'hauries de preguntar a ells.

-«Sempre es pot fer més.»

-«Sí, i molt. Els joves i adolescents consumeixen internet a dojo i és una finestra a grans coses però també a grans bestieses.»

-«Sí, això ja és una realitat però la clau sempre és la mateixa: qui paga els continguts? I qui paga és la televisió convencional. Ningú fa programes per internet perquè no cobrarà ni cinc. I cada vegada ens mengem més continguts americans perquè allí són excel·lents produint i exportant. Anem cap a la homogeneïtzació cultural i, segurament també, cap a una certa estupidesa global. Les icones nord-americanes són globals i surten en portada a tots els mitjans del món, inclosos els d'aquí; les nostres no surten en portada ni a casa nostra. D'aquí a uns anys ho pagarem car i internet encara multiplica més aquest fenomen.»

–«Perquè és una magnífica història que encara no s'havia portat a la gran pantalla. L'estem movent per tot Europa i a totes les productores amb qui hem parlat els sembla molt interessant i molt oportuna. Una història d'amor entre adolescents en un ambient post-apocalíptic.A veure si som capaços de satisfer les expectatives dels milions de catalans que han llegit el llibre. Espero que sí.»

–«Si tot va bé, l'estrenarem a finals del 2010, principis del 2011, però això del cinema és una ciència molt poc exactaHi ha massa variables. Ja tenim el guió i l'equip tècnic i artístic, esperem acabar de tancar el finançament d'aquí a finals d'any, paral·lelament acabarem d'escollir actors i actrius i, si tot rutlla, podríem començar a rodar a finals d'any o dins del primer trimestre de l'any vinentDesprés hi ha molt treball de postproducció i...»

–«La prioritat de la meva productora, Antàrtida produccions, està en consolidar el Bocamoll, però ara mateix estem immersos en la creació d'un departament especialitzat en 3D. Crec que el futur de l'audiovisual de primera divisió passarà pel 3D i és un camp verge i apassionant. Nosaltres volem estar en una bona posició per produir continguts 3D. Vam treballar amb la idea de donar càmeres a enterramorts perquè s'autofilmessin. En diem La vida de la mort. Però el projecte ara l'hem aturat perquè no hem trobat finançament. Més endavant ho reprendrem.»

–«Estem fent un documental sobre el 200 aniversari de la independència d'Argentina. Hem trobat que l'escamot guerriller que va conquerir Buenos Aires estava format per 140 catalans. Quina paradoxa! Els catalans van ser fonamentals en la independència d'Argentina. A veure si els argentins ens ajuden a nosaltres.»