“La ficció és terapèutica”

És el mal de la nostra època: la por. Tenim tant pors externes, com ara la de perdre la feina, com pors internes, com per exemple la de no estar a l'altura, que és la que té el protagonista, l'Hèctor Amat. La idea del llibre em va venir quan un perruquer de Figueres que em tallava els cabells (amb mi té poca feina!) em va explicar que li havia agafat un atac de pànic. Això, que és una realitat més habitual del que ens pensem, no és notícia, però ho hauria de ser perquè afecta molta gent.

És un home vulnerable i precisament se'n troben pocs a la literatura, de personatges així. És un home empetitit que, tot i tenir molt d'èxit, té poca autoestima, i això és un camí directe cap a l'ansietat. Volia retratar com es viu internament aquesta inseguretat, a banda de voler retre un homenatge als actors, que estan patint molt per la crisi. El personatge no està inspirat en cap actor real, però sí que té una mica de Ramon Madaula, Pere Arquillué i David Selvas..., pertany a aquesta generació d'actors que no sobreactuen i que compaginen la seva feina amb les sèries televisives.

Justament també volia tractar del problema de l'ego, que l'Amat tendeix a rebaixar. Avui dia, amb l'eclosió de les xarxes socials, s'estimula molt l'ego. Al mateix Facebook hi projectem el nostre jo ideal, i això pot generar ansietat en els adolescents, que potser s'adonen que no estan a l'altura del seu perfil.

No volia donar solucions en aquesta novel·la, sinó plantejar preguntes i reflectir el que passa a casa nostra. De fet, cada personatge fa el seu camí. En el cas de l'Hèctor Amat, podem dir que passa de ser un home rígid i assenyat a ser un home més flexible. La flexibilitat està renyida amb l'ansietat, i l'antídot contra la por és la rauxa. Ara, amb el procés sobiranista, veiem que preval la rauxa i la il·lusió per damunt del seny tradicional dels catalans, i això és bo perquè venim de molts anys de contenció.

Els psicòlegs són la gent més equilibrada del món?, volia plantejar. La relació pacient-psicòleg és apassionant des del punt de vista literari, perquè és una situació en la qual una persona obre la seva ment a un desconegut, i això només passa en l'enamorament.

Sí, és vegetariana però, per l'altre costat, no té problemes a l'hora de demanar tranquil·litzants al seu ex. Crec que es recepten psicofàrmacs amb massa alegria. Sóc partidari d'aquests medicaments per parar el cop, però el problema és quan el seu consum es converteix en crònic. Cal dir que aquests medicaments tenen conseqüències greus, com ara pèrdua de lucidesa.

No ho pretenia, però és clar que les bones novel·les, vaja, la ficció en general (i aquí entren les sèries televisives), tenen una funció terapèutica. A la Gran Bretanya hi ha metges que, en lloc de receptar fàrmacs, recepten llibres, i està funcionant!