La llei de consultes, passat l'estiu
CiU i ERC pretenen endarrerir al màxim la impugnació per part de l'Estat
Amb aquesta estratègia es podria donar llum verd al projecte i convocar de manera immediata el referèndum, abans que arribi el recurs del PP
Mas està previst que convoqui el referèndum al mes de setembre
La llei de consultes, que està elaborant el Parlament, és el pla B per convocar el referèndum en el cas que falli, com tot ho indica, la negociació amb l'Estat; i el govern català i el seu soci, ERC, en cuiden tots els detalls. Són conscients que La Moncloa hi presentarà recurs tan bon punt surti de la cambra catalana, i llavors el projecte podria quedar en via morta i també tots els marcs legals per encaixar la votació. Per aquest motiu pretenen aprovar la llei passat l'estiu, cap al setembre, per intentar retardar tota la maquinària legal del PP.
Amb aquesta estratègia guanya força una hipòtesi que fa setmanes que corre pels passadissos del Parlament: donar llum verd a la normativa i al cap de poques hores o dies convocar legalment el referèndum per al 9 de novembre, abans que el govern espanyol bloquegi la llei a través del Tribunal Constitucional. Els de Rajoy també tenen previst recórrer contra el decret de convocatòria.
En aquest sentit, l'executiu de Mas ja ha explicat que la intenció és signar aquest decret entre el 15 i el 30 de setembre. En les eleccions es necessiten un mínim de 54 dies entre aquesta formalització i la seva celebració, però l'executiu català creu que en el cas de la consulta n'hi hauria prou amb 45 –el tempo l'acabarà marcant la llei de consultes.
ERC també deixa clar aquests terminis en alguns dels fullets que ha editat en la campanya Votar és democràcia, que està realitzant arreu del país per eixamplar la base social a favor del doble sí. Per exemple, en un dels que s'ha repartit des de Badalona subratlla que l'Ajuntament dirigit per Xavier García Albiol (PP) no pot impedir el referèndum ni negar-se a donar el cens.
I aprofita l'ocasió per recordar què és exactament la llei de consultes: “És una llei que regularà legalment la celebració de consultes en l'àmbit de Catalunya. Està previst que s'aprovi després de l'estiu, avalada per una àmplia majoria del Parlament. Molt probablement el govern espanyol hi presentarà recurs, però això no vol dir que quedi suspesa”, argumenten els republicans.
Si finalment es confirma aquest panorama, la tramitació de la normativa serà molt més llarga del que s'havia indicat en un inici. El mes de març del 2013 es va crear una ponència d'urgència amb l'objectiu de tirar endavant el projecte a la tardor d'aquell mateix any i així poder pressionar el govern espanyol.
Però aquest rumb ha anat variant a mesura que s'han accelerat els esdeveniments polítics. Els partits sobiranistes, principalment CiU i ERC, van acordar allargar-ne els treballs fins al primer trimestre del 2014, perquè van prioritzar el consens al calendari fixat –es volia convèncer el PSC, cosa que actualment s'albira impossible– i també perquè es volien mantenir a l'expectativa sobre què passaria amb la demanda a l'Estat sobre la delegació de competències a través de l'article 150.2. Amb aquest escenari, el repte era polir els aspectes legals –per intentar evitar que el TC hi trobés alguna escletxa– i bastir de solemnitat la iniciativa. Ara, un cop més, els plantejaments han canviat i tot s'allargarà uns quants mesos més.
El problema del cens
Precisament un dels punts més sensibles del text és quina fórmula es farà servir per obtenir les dades dels ciutadans que podran votar el 9-N. Les formacions han optat pel Registre de la Població de Catalunya, un sistema que gestiona l'institut d'estadística (Idescat) basat en el padró municipal. El PP i alguns ajuntaments han posat el crit al cel i ja han anunciat que no cediran les dades del cens, però el govern els ha replicat que s'hauran de cenyir a la legalitat.
Tot i això, no és clar que aquest model es faci servir en el referèndum sobiranista, perquè s'ha d'acabar d'estudiar si pot haver-hi una vulneració de la llei de protecció de dades. El Departament de Governació està analitzant alternatives.
El paper contrari del PSC
El PSC ha treballat en la ponència de la llei de consultes, perquè considera que el més transcendental del projecte són els processos de participació ciutadania i no el referèndum sobiranista en si mateix. Des d'un bon començament ja van alertar que no acceptarien que aquesta normativa fos el paraigua per aixoplugar la consulta, i van recordar que Catalunya no té competències per preguntar sobre la independència. Ara el seu discurs contra el sobiranisme s'ha endurit, com es va veure en la seva votació contrària a la via del 150.2, i tot indica que també es despenjaran de la llei de consultes. Aquest mateix dimarts, el portaveu dels socialistes a la cambra, Maurici Lucena, denunciava un retard calculat en la tramitació a l'espera que el Congrés tombi la proposta sobre el 150.2. També va afegir-hi que la ponència no es reuneix des del desembre i que el text no es tira endavant tot i estar llest. “Això passa perquè ara no els encaixa en el calendari de la seva excursió cap a la no-consulta del 9 de novembre”, va comentar. Aquesta situació podria tornar a provocar un conflicte obert amb els diputats crítics.
