L'origen dels beneficis financers

Els cinc grans bancs de l'Estat espanyol van multiplicar per quatre els seus beneficis l'any passat. És una dada important, però no és cap indicador que la crisi econòmica hagi quedat enrere. Tal afirmació només es podrà formular, al marge dels interessos electorals, quan la taxa d'atur comenci a baixar fermament i els salaris, vinculats a la productivitat, recuperin la capacitat de consum. L'augment de beneficis bancaris al 2013 s'explica per diversos motius: el primer, perquè s'ha avançat en la feina de sanejament i, per tant, ha calgut fer menys provisions. El segon, que s'ha intensificat el cobrament de les comissions. I, el tercer, perquè han continuat les emissions de deute públic que les entitats han cobert pel nul o poc risc que suposen. En efecte: aquest 2013 ha continuat el preocupant fenomen que tota la liquiditat no s'ha dedicat a donar crèdits a les empreses i particulars, una operació arriscada que aporta pocs beneficis, sinó a adquirir deute públic. El govern espanyol, necessitat d'aquesta liquiditat, tampoc ha fet res per solucionar aquest greu problema.

Que hi hagi uns grans beneficis bancaris no implica que l'economia d'un país sigui sòlida. Mai com en l'època de la bombolla immobiliària els bancs i les caixes havien registrat beneficis tan elevats. Amb el resultat prou conegut. El gran objectiu bancari per al 2014 no hauria de ser tenir grans resultats financers sinó aconseguir que el crèdit arribi a les empreses i les famílies. Segurament, un altre signe que l'economia es recupera serà que els bancs tindran uns beneficis moderats, els derivats de l'activitat de la indústria i els serveis. Menys espectaculars, però més estables i més beneficiosos per a tothom.