Tarragona, punt de partida cap a l'Àfrica
La cambra de comerç tarragonina és una referència històrica a l'Estat espanyol a l'hora d'establir relacions comercials i econòmiques amb l'Àfrica subsahariana
Durant el 2013 la mitjana d'empreses que s'apuntaven a missions era de 13
El potencial de creixement que té el continent africà no escapa als caçadors de negocis. I en el terreny de les relacions comercials, qui pica primer la porta, la pica dues vegades. Buscant obrir rutes comercials poc explorades, el departament d'internacionalització de la Cambra de Comerç de Tarragona és referència a l'Estat i la roda a seguir quan es tracta de sondejar les possibilitats de negoci al sud de la Mediterrània, en concret a la part de l'Àfrica subsahariana. De les deu missions comercials que ha planejat la cambra tarragonina per a aquest 2014, nou les realitzarà al continent africà (visitant un total de 30 països) i, a més, per primera vegada instal·larà un showroom multisectorial i permanent a Cap Verd.
A l'hora de traçar l'estratègia, els responsables de la cambra només han apartat la vista del mapa africà per posar-la circumstancialment a Singapur i Hong Kong, dos mercats tradicionalment molt atractius i als quals no seria prudent renunciar. Ara bé, la majoria de missions se centraran exclusivament en el territori africà. “Són mercats complicats i difícils”, assenyala Sergi Vives, president d'internacionalització de Cambra Tarragona, que també confessa: “Ens hem convertit en un referent a l'Àfrica.”
Jugar un paper referent no és casualitat sinó més aviat constància i treball perquè en els darrers anys la cambra ja acumula 152 missions comercials en terres africanes, algunes en zones tan controvertides com Sudan del Sud, Uganda, Libèria, Guinea Conakry o Sierra Leone.
El primer viatge del 2014, de fet, acaba de discórrer entre Nigèria, Camerun i Ghana. Trenta-tres empreses han participat en l'expedició, de les quals 27 són catalanes (7 de Tarragona i les altres, de la resta del país) i 11 tenen la seva seu a l'Estat espanyol.
Durant el 2013 la mitjana d'empreses que s'apuntaven a les missions comercials era de 13 i, segons les estadístiques de la cambra, el 60% eren empreses catalanes i la resta, de fora de Catalunya. Que empreses que estan lluny del radi d'influència de la cambra participin en aquestes missions comercials és “un símptoma de confiança en la tasca que estem fent”, destaca Vives. Confiança que és d'anada i tornada, explica, perquè a banda de l'interès dels empresaris per explorar els nous mercats proposats cal tenir en compte la confiança “dels països que ens contacten perquè portem empreses allà”.
I això que, de pals a les rodes, no n'acostumen a faltar. Més aviat al contrari: “Tots els entrebancs que puguem imaginar, ens els trobem”, diu Roberto Barros, l'home guia que comanda les expedicions. Entrebancs que van des de pesats tràmits burocràtics fins a les vacunes i a les precaucions que cal prendre, també en matèria de seguretat, per evitar ensurts.
Les empreses més proclius.
Ara bé, que s'ho tregui del cap qui es pensi que la mera visita és una bicoca en forma de portes obertes per exportar tant com es vulgui. “Abans d'anar allà, els empresaris fa mesos que s'ho estan treballant. Porten empreses concertades i contactes fets.” Barros aprofundeix en el fet que “la cambra no fa un programa col·lectiu sinó que cada empresa té el seu propi pla perquè cada empresa té els seus interessos”.
De la mateixa manera, apunta: “No sortim amb comandes fetes”, sinó que es posa fil a l'agulla per a transaccions a curt i a mitjà termini. “Abans d'exportar en aquell mercat poden passar de sis mesos a tres anys.” Per això, Barros alerta que “si no es pot fer un seguiment dels contactes iniciats o si no es pot fer un segon viatge per concretar detalls, val més que un empresari no s'apunti a aquestes missions perquè estarà llençant els diners”. Sentencia que “l'èxit no depèn de la missió comercial, depèn bàsicament de la capacitat que tingui una empresa per fer el seguiment”.
El flac favor de Rajoy
Roberto Barros és una mena de doctor Livingstone modern. Barros és l'home que s'encarrega de fer les primeres prospeccions sobre el terreny i, llavors, trasllada a la cambra les possibilitats de negoci a cada país. De fet, aquest expert ha passat vivències de tots colors a l'Àfrica i recorda, per exemple, els maldecaps que els va generar, precisament quan eren en una missió comercial a Uganda, el missatge enviat per Rajoy al ministre De Guindos dient-li “Espanya no és Uganda”. Tots els possibles negocis d'aquell viatge se'n van anar en orris. A l'hora de fer negocis, “a l'Àfrica no hi ha risc” perquè “el primer que has de fer és demanar avançaments. L'empresa africana ja sap que ha d'avançar els diners o pagar amb un crèdit documentat”, afirma Barros. A més, admet que “qui corre riscos vendrà molt més” però és conscient que “l'important d'una exportació és cobrar-la”.