Política

DANIEL TURP

PROFESSOR DE DRET INTERNACIONAL A LA UNIVERSITAT DE MONTREAL. EXDIPUTAT DEL PARTIT QUEBEQUÈS

“La Constitució viola el dret d'autodeterminació”

legalitat ·

“Si ha signat uns tractats, la gent té dret a exigir a l'Estat que els compleixi”

“El dret universal d'autodeterminació pertany a tots els pobles que s'han definit com a tals, i no als estats”

“Els governs accepten Catalunya com a nació, i si vota sí acceptaran el resultat”

“Que divideix la societat? La democràcia real va d'això!”

Espanya serà part
de la negociació posterior a la consulta, és llavors quan hi dirà la seva

Daniel Turp (Mont-real, 1955), un dels experts consultats per la comissió parlamentària pel dret a decidir, ensenya dret internacional i és exdiputat del Partit Quebequès al Parlament canadenc i l'Assemblea Nacional.

Només les colònies tenen dret a l'autodeterminació?
Els que ho diuen no han llegit bé els tractats i les declaracions de l'ONU o l'OSCE, perquè és clar que tots els pobles tenen el dret universal a l'autodeterminació, no només les colònies. I aquest és el dret a crear un estat independent. Fins i tot la Constitució espanyola ha integrat tals compromisos; els catalans poden confiar en els tractats i en el dret d'autodeterminació.
Però també existeix el principi d'integritat territorial...
Ho van al·legar molts països durant les compareixences, que va demanar Sèrbia, però el Tribunal Internacional de Justícia, i va ser molt sorprenent, va dir inequívocament que el principi d'integritat territorial només és aplicable en relacions interestatals, no pot anar contra el dret d'autodeterminació. I també va dir una altra cosa: que una declaració unilateral no és il·legal dins la llei internacional.
I està per sobre de les lleis domèstiques, com la Constitució?
L'ordenament legal internacional sempre està per sobre de les constitucions i les lleis. A l'ordenament domèstic depèn de cada país si està per sota o per sobre, però si signes un tractat se suposa que el respectes, i la gent té dret a exigir a l'Estat que compleixi els seus compromisos. La Constitució viola el dret d'autodeterminació, i això és inacceptable. Seria tan fàcil fer-lo compatible... No és sobre lleis, sinó sobre democràcia. Fins i tot al Canadà el principi democràtic és constitucional.
Però el govern estatal nega que hi hagi un poble català. Qui decideix què és un poble i què no?
El mateix poble. Els catalans decideixen que són un poble. Pot haver-hi un Estat espanyol, però el dret d'autodeterminació no pertany als estats, sinó als pobles. Si en un estat hi ha diversos pobles, perquè ells mateixos han dit que ho són, aquesta és la clau del debat. Quan Espanya diu que “només hi ha un poble espanyol” no és consistent, no sols amb la realitat política sinó amb la llei, que diu que són els pobles els que es defineixen com a tals.
Catalunya ha d'explicar a l'estranger que és un poble?
Sí, la gent sap, i ara encara més, el que està passant aquí. Resulta obvi que hi ha un poble quan tens més d'un milió i mig de persones donant-se les mans en una cadena humana. No és ja ni sobre la llengua o els orígens, és sobre la voluntat de ser un poble, de voler viure junts. I és important afirmar-se com a nació, fer-ho saber a altres nacions i compartir amb aquestes la teva cultura... Així és com pots enriquir el patrimoni de la humanitat.
A Escòcia fa temps que debaten avantatges i inconvenients de la independència, i a Catalunya es parla de si té dret a votar. Està perdent el temps?
No perdeu el temps perquè podeu fer les dues coses, les heu de fer totes dues. Podeu continuar afirmant el vostre dret, i ho heu de fer perquè el govern espanyol no el vol entendre, acceptar ni respectar. No podeu dir: “Hi ha temes més importants, com ara els socials, l'educació, l'economia... Oblidem-nos de parlar del dret a votar.” Però estic segur que el govern fa passos en els dos sentits a fora, i alhora treballa per aquests desafiaments econòmics, culturals i socials. Per sort els governs, òbviament, l'accepten com a nació que pot votar, i si vota sí acceptaran el resultat i aquest treball ja haurà servit.
Passaria el mateix al Quebec?
El Quebec estaria entre Escòcia i Catalunya. El nostre dret a l'autodeterminació no és negociable, però el govern federal segurament no vol negociar un acord democràtic com l'escocès, tot i que el president tampoc dirà mai el que va dir Rajoy, que mentre ho sigui no hi haurà consulta ni independència. El govern canadenc va haver d'acceptar el dictamen del Tribunal Suprem, però la llei de la claredat no és clara, no la podran aplicar i al final s'imposarà la democràcia. Al Quebec tenim la nostra pròpia llei, el govern del Canadà mai ens ha prohibit fer un referèndum i no ens pot obligar a mantenir una autonomia federal. Ens pot tractar d'espantar dient que l'economia recularà, que la moneda canadenca no estarà disponible... Ells proven això, i els va anar bé l'última vegada, perquè ens vam quedar en el 49,5% de vots.
Els que s'hi oposen diuen que una consulta divideix la societat. Va passar al Quebec?
Sí. I això és la democràcia! Mantinc molt bones relacions amb gent que va votar no el 1980 i el 1995, encara som amics, encara ens posem d'acord o no... Una democràcia real va d'això, d'afrontar els debats, i en un punt acceptar la decisió de la majoria. No pots simplement decidir no organitzar un referèndum sobre el futur polític perquè hi hagi gent amb opinions diferents, que no estigui contenta o hi hagi discussions en dinars o en aniversaris.
I si el govern canadenc digués que ha de votar tot el país?
Mai no ho dirà. La Cort Suprema va dir que el Quebec tenia el dret a secessió, no va parlar dels canadencs... Que Espanya digui que tots els espanyols han de decidir és contrari al dret d'autodeterminació. Espanya, com el Canadà, serà part de la negociació posterior per intentar salvaguardar l'interès de tots. És llavors quan el poble espanyol
hi té alguna cosa a dir.
L'Estat prohibirà la consulta. Què ha de fer el govern català?
Fer la consulta, perquè l'important és la voluntat dels catalans, és la que ha de prevaldre davant les amenaces, que són incompatibles amb els principis de democràcia i d'autodeterminació. Els catalans han de recordar constantment que tenen el dret i volen exercir-lo, adoptar una llei al Parlament, com vam fer al Quebec, i dir: “Aquesta és la manera de fer-ho, en un moment donat ho hauríeu d'acceptar.”
S'acceptaria una declaració unilateral d'independència?
No seria il·legal davant la llei internacional. Però ningú vol fer una declaració unilateral, volem que la gent decideixi i arribar a la independència per mitjà d'un referèndum. No pots privar un poble de decidir el seu futur.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia