“En aquest país, si no ets corrupte, ho tens malament”

Sí, en el sentit espanyol de la corrupció. Als països nòrdics, ser corrupte no està ben vist. Aquí, si estafes, ets llest. Hi ha qui es manifesta amb pancartes, però si poden estafar, ho fan. El mateix passa a Itàlia amb Berlusconi, o a Grècia.

He escrit coses que no volen dir res, però em descarrego de la dosi de corrupció que m'emprenya. És la meva manera d'expressar-ho.

De jove, havia pintat, el que passa és que ara m'he jubilat, tinc molt temps lliure i necessito distreure'm. Sempre m'havia agradat l'impressionisme, però com que ara està démodé, vaig decidir fer art contemporani. Em centro en la corrupció, tot i que també he fet quadres de l'Espanyol i del Barça, que la meva dona és molt culer.

M'agrada fer coses diferents. Ni oli, ni aquarel·la: barrejo pintura acrílica amb cafè. Aprofito per penjar els quadres a casa, tot i que alguns se'ls emporten les meves filles. És divertit perquè l'edifici d'aquí al costat és d'Hisenda i hi veig els inspectors treballant.

Vaig començar treballant com a publicista a la Nestlé i, com que volia créixer més, vaig muntar la meva pròpia agència. He treballat amb les primeres marques i he fet moltes campanyes importants, fins i tot polítiques.

El futbol base d'avui és una merda; ja no hi ha filosofia de jugar a futbol per aprendre. A la Fundació Ferran Martorell no cobràvem als pares, controlàvem el rendiment escolar dels jugadors i fèiem un bon planter. Molts juguen ara internacionalment i me'n sento molt orgullós.

El futbol també és un negoci; els clubs estan hipotecats, depenen dels bancs i ja no pensen en la competició esportiva. No em sembla bé que tot es reparteixi entre dos equips. Les finals de copa sempre són entre Barça i Madrid, i el mateix passa amb la lliga.

Jo he estat futboler tota la vida. El camp de Sarrià era una finca de la meva família. El meu tiet era porter i jugava a l'Espanyol sense cobrar un duro.

És vergonyós que un senyor que dóna cops de peu a una pilota cobri més milions que 40 enginyers. També cobren massa els mànagers i els presidents, que n'hi ha uns quants de xoriços. I com més tens, més corrupte pots ser.

El meu favorit és un quadre amb una aspa vermella pintada al centre. És el primer quadre sobre la corrupció i ha tingut molt èxit. A l'exposició [Pop Up Gallery, carrer Rector Ubach, 55], hi ha 29 obres de la mateixa temàtica.

Els grans empresaris són una minoria molt selectiva. En aquesta societat, estan obligats a ser corruptes perquè si no, no són bons empresaris. S'han de fer els llestos i amagar el que hagin d'amagar. Si no, ets ruc.

La meva protesta és involuntària. Treballo amb colors apagats perquè la corrupció és bruta. Tot gira al voltant del poder econòmic i polític. En aquest país, si no ets corrupte, ho tens malament.

Als anys vuitanta, Paco Marhuenda, que és molt intel·ligent, em va batejar com “l'home de la corbata negra”, perquè havia decidit vestir sempre amb corbates negres com a forma de protesta. Una vegada vaig dir que, si se solucionava, em posaria una corbata de colors com les del Carrascal. Però no crec que en tingui oportunitat.