ASSAIG
d. sam abrams
Una altra Rodoreda
El poeta, teòric i professor, Jordi Julià, ja fa temps que ens té acostumats al seu intens ritme de treball que molt sovint ens ofereix primícies de primera magnitud. Aquest és exactament el cas d'ara, que ens acaba de lliurar el primer estudi monogràfic dedicat exclusivament a l'obra poètica de l'autora de La mort i la primavera, un rigorós assaig de més de 200 pàgines, titulat encertadament, L'abrupta llengua: Mercè Rodoreda, una poeta a l'exili.
El nou llibre de Julià no podria ser més oportú, perquè encaixa perfectament dins el clima recent en el camp dels estudis rodoredians de reivindicar “les altres Rodoredes”, és a dir, la poeta, l'autora dramàtica i la memorialista. En aquest sentit, només cal recordar llibres com Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda (2002), a cura d'Abraham Mohino, L'obra dramàtica de Mercè Rodoreda (2002), de Francesc Massip i Montserrat Palau,i Cartes completes, 1960-1983 (2008), a cura de Montserrat Casals, que ens introduïa a la relació epistolar entre la nostra autora i el seu editor, Joan Sales.
Anar més enllà
Julià ressegueix exhaustivament els seus antecessors, intèrprets com ara Marina Gustà, Carles Miralles, Vinyet Panyella o el mateix Mohino, tot amb la voluntat de matisar, de suplementar, de descobrir i, en definitiva, d'anar més enllà. Al final de la introducció, Julià deixa al descobert les seves motivacions: “La manca d'estudi de l'obra lírica rodorediana, la falta d'una edició canònica, la poca claredat de determinats textos i la necessitat de detallar determinats aspectes o de discutir i reconsiderar la seva obra des d'unes altres perspectives...”
L'abrupta llengua: Mercè Rodoreda, una poeta a l'exili és un llibre ben escrit, equilibrat, sistemàtic i rigorós, fruit d'un llarg període d'investigació impecable, reflexió original i escriptura exigent. Al llarg dels 11 capítols de l'obra, Julià s'aproxima a l'obra lírica de Rodoreda des d'una gran diversitat d'angles d'estudi i interpretació, que sempre estan ben entrellaçats. Fa un resseguiment esplèndid d'una sèrie d'aspectes essencials per entendre la poesia de Rodoreda: la cronologia del procés d'escriptura, edició i recepció dels textos; els lligams profunds entre la biografia de l'autora i els seus poemes; la formació poètica de l'autora; el seu ús del sonet; la formalització dels poemes; les motivacions i intencions literàries; la temàtica, a partir de dos eixos centrals, l'amor i la mort; pretextos literaris com la mitologia o la natura; les influències d'autors com ara Josep Carner i Rainer Maria Rilke; i els vincles amb la resta de la seva producció, els contes, les novel·les i l'epistolari.
L'assaig de Julià apunta cap a dues fites, ben assolides: una reivindicació general del valor intrínsec de la poesia de Rodoreda i aportacions específiques com ara puntualitzacions sobre la datació o el significat de més d'un dels poemes. Els escèptics tindran feina per rebatre aquest extraordinari estudi.