Pere Folch Mateu, psicoanalista

Parlar d'en Pere Folch Mateu (1919-2013) és fer-ho d'un home savi que estimava Catalunya i que va viure amb un compromís constant amb la llengua, la cultura i la ciutadania del seu país, que va servir amb la seva passió per la psicoanàlisi. Va viure i treballar amb fidelitat a l'esperit psicoanalític, amb una actitud d'aprenentatge constant. Era un home generós, treballador incansable, d'una gran intel·ligència i sentit de l'humor.

Va morir a casa, rodejat dels seus, la matinada de l'11 de desembre del 2013, als 94 anys, i després d'una vida plena i intensa. Amb la seva desaparició, la psicoanàlisi peninsular ha perdut un dels seus representants més il·lustres. Pioner en la introducció de la psicoanàlisi a la península Ibèrica, va fer importants aportacions científiques, formatives i tècniques. A la Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP), de la qual és cofundador, hem perdut un mestre de mestres i un gran company.

Pertanyia a una família senzilla procedent del camp de Tarragona, que vivia a l'Eixample barceloní. El Dr. Folch explicava que les coses que havia fet, les vivia com un efecte de l'estímul continuat dels seus pares que tot i que vivien modestament, eren plens d'ideals socials i culturals. Les seves aspiracions es van truncar amb la Guerra Civil Espanyola i la mort de la seva germana, però d'aquest període en sorgeix un Pere Folch amb la voluntat de reconstruir la seva història. Ja en el front havia llegit diverses obres de Sigmund Freud. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i va obtenir una beca de l'Institut Francès per passar un any a París, on va conèixer el Dr. Henri Ey i el que avui s'anomena Psiquiatria Dinàmica.

Després de les anàlisis personals i de l'anar i venir de França, Suïssa i Londres, ciutat on va tractar Esther Bick, Herbert Rosenfeld, Hanna Segal i Betty Joseph, es va establir a Barcelona en col·laboració amb el desenvolupament de la SEP. El motivava submergir-se en una intensa etapa de pràctica clínica, d'estudi constant i de recerca treballant els lligams interdisciplinaris de la comprensió psicoanalítica, tant en l'elaboració teòrica dels coneixements científics com en l'aplicació clínica, per tal d'alleujar el patiment mental i fomentar la llibertat dels éssers humans.

Actiu i activista inspirador va fundar, amb la Dra. Júlia Coromines, la Revista Catalana de Psicoanàlisi. Va impulsar i va dirigir la Col·lecció de Monografies de Psicoanàlisi i Psicoteràpia. Els últims anys de la seva vida seguia actiu en l'estudi, recerca i supervisió de l'assistència als vells.

La vida del Dr. Folch va ser una vida de compromís trenat indissolublement entre la identitat personal, la psicoanalítica i la del compromís amb la col·lectivitat. Ens dol la seva desaparició però, de fet, sentim que no se n'ha anat gaire lluny de nosaltres.