Voluntat política i democràcia

Normalment, escrit sobre temes europeus. Ara, però, és adient fer una reflexió sobre el debat que hi ha entre Catalunya i l'Estat espanyol, que ve de lluny, però que avui és en un moment especial, amb una posició del govern i el Parlament català a favor d'una consulta, amb pregunta concreta i data determinada i amb el suport de milions de catalans i, d'una altra banda, una posició d'altres partits i del govern espanyol, totalment contrària a la consulta, que consideren il·legal. Així doncs, amb posicions absolutament contràries, anem cap a un xoc de trens que només poden aturar la voluntat política i el diàleg o la pressió internacional. Des del punt de vista democràtic, sembla lògic que es pugui votar, que es pugui fer ús del dret a decidir; per tant, sembla natural que qualsevol societat pugui exercir el dret de vot, si així ho demana majoritàriament. I posats a fer-ho, s'ha d'entendre el vot com un exercici de democràcia i de llibertat, que no va contra ningú, sinó amb voluntat que tothom se senti còmode en el seu espai vital. Dit això, entenc que el procés necessita un canvi de rumb. Cal diàleg, calen menys declaracions intransigents, cal demostrar no només les pors sinó també els avantatges, cal desdramatitzar la idea que la situació actual és inamovible, només cal observar el mapa d'Europa i veure l'increment de nombre d'estats que hi ha hagut, respecte dels que hi havia només fa vint anys. I la responsabilitat de tot això és dels governs i dels polítics en general, de no tancar-se en el que diuen les lleis del moment, sinó saber interpretar l'escenari i cercar propostes de futur que donin resposta a la situació creada, que té molt més d'emocional que no pas de legal. En definitiva, s'ha d'explicar que el procés social i polític que viu Catalunya no va contra ningú, sinó que és per estar millor tots, millor des del punt de vista de sentiment nacional i també respecte del benestar de les persones, perquè si no, no val la pena. S'han de dedicar esforços a fer entendre que, en ple segle XXI i en democràcia, el més normal fóra no oposar-se a una consulta, que no és més que exercir el dret a decidir, però també ha de quedar clar que, un cop realitzada, els resultats de la consulta s'han de gestionar democràticament. De fet, es tracta que l'Estat, la Unió Europea (UE) i el món vegin que es vol fer el mateix que fan els veïns britànics amb Escòcia. I si l'Estat canvia i la posició internacional és comprensiva, la Unió Europea també ho serà. Es tracta, doncs, de fer veure a l'Estat, a la UE i al món que es vol una consulta que determini l'estat de la qüestió sobre la voluntat dels catalans i que, en cap cas, va contra ningú, sinó, al contrari, té voluntat de compartir, de ser presents a Europa i al món i la ferma convicció de tenir relacions estables i amigables amb tots els estats. Esperem que guanyi la democràcia.