Delinqüents sexuals al carrer, què fem?

Als anys noranta, Charlie, un delinqüent sexual amb alt risc de reincidència, havia de quedar en llibertat al Canadà i, a petició de les autoritats penitenciàries, un pastor d'una congregació menonita va reunir un grup de voluntaris per donar suport a la seva reinserció i alhora evitar que tornés a reincidir. Va funcionar i poc a poc es va implantar l'anomenat Circles of Support and Accountability, que s'ha traduït Cercles de Suport i Responsabilitat. Aquest model, amb la participació d'entitats religioses i de laiques, ha arrelat a països com el Regne Unit. I ara es vol implantar a Catalunya.

César García i Carlos Soler han fet una recerca per adaptar Cercles al sistema d'execució penal a Catalunya, proposta que ha estat inclosa en la nova subvenció de la Comissió Europea en el marc del programa Daphne III, amb el projecte Circles 4EU. Amb aquest suport i finançament, el Departament de Justícia, que encapçala Germà Gordó, dóna llum verda a engegar ben aviat tres Cercles pilot durant dos anys.

La hipòtesi de partida de la investigació és que els delinqüents sexuals a les presons catalanes tenen unes necessitats que poden ser ateses amb el programa Cercles, i que l'organització penitenciària disposa de les condicions necessàries per a la seva posada en marxa. A banda, es recorda que fa més de 20 anys que voluntaris d'entitats aplegades a la Taula de Participació Social treballen amb reclusos al nostre país.

Actualment, a les presons catalanes hi ha unes 600 persones condemnades per delictes sexuals, del total de 9.798 reclusos, el gener passat. L'estudi analitza els seus perfils (vegeu gràfic adjunt), i estima que hi ha uns 178 interns candidats a Cercles, amb risc moderat i alt de reincidència i que presenten un alt nivell de necessitat pel que fa a capital humà i social. Mentre compleixen la condemna, se'ls ofereix programes de rehabilitació específica per a agressors sexuals, l'anomenat SAC, i, quan surten en llibertat condicional i definitiva, a la comunitat hi ha una xarxa d'equipaments amb especialistes que els poden ajudar a no recaure.

Des de l'any 2009, també funciona un protocol, RisCanvi, que avalua el risc de reincidència violenta dels interns, tot i que s'alerta que només estan classificats la meitat de la població reclusa. Malgrat totes aquestes eines, el risc de reincidència en certes persones és alt quan queden en llibertat. És el cas de Manuel González González, l'anomenat boig del xandall, del qual Justícia només va poder alertar, a finals de l'any passat, que sortia en llibertat sense estar rehabilitat, com d' altres.

Amb gran alarma i rebuig social, fins que González va marxar de Catalunya, les autoritats van haver d'admetre que se li feia una vigilància policial alegal de costos econòmics elevats i d'eficàcia no contrastada. Cercles és presenta ara com una eina més, amb un doble objectiu: ajudar el reclús però també protegir la societat.

En la recerca, es recull l'opinió d'operadors jurídics i socials per la posada en marxa de Cercles. Aposten per un model català propi, i troben tres apartats imprescindibles: la seva articulació legal, el seu finançament ha d'estar garantit i cal una millor cultura de coordinació entre els diferents estaments socials implicats. Els experts hi asseguren que és “un projecte revolucionari i innovador”, com el fet que el treball de responsabilització recaigui en l'agressor. També detecten punts febles, com l'actual dèficit de recursos per la crisi. Hi afegeixen que cal una bona formació dels voluntaris, als quals no s'ha de carregar amb feines de professionals. Pel que fa a l'agressor candidat, proposen que es prioritzi el penat per primer cop, i que es descartin les persones amb problemes seriosos de salut mental i que tinguin una puntuació alta en psicopatia.

En la investigació, García i Soler també inclouen l'entrevista a sis possibles candidats a participar en Cercles. La majoria d'ells ha passat un mínim de sis anys tancat, i coincideixen a afirmar que quan passen a tercer grau és quan se senten més desorientats i aïllats.

Pels autors, els factors de suport social i habitatge estable són clau per reduir la reincidència tant la general com la sexual. “Un dels objectius d'aquest model és també facilitar una transformació en la identitat narrativa de l'individu cap a una percepció d'ell mateix com una persona que vol fer un canvi vital. Un canvi que fa possible la seva integració”, clouen els dos estudiosos.

Els autors presenten la investigació dimarts vinent, al Centre d'Estudis Jurídics, que ja té les places exhaurides per a aquesta sessió i s'informa que es pot seguir la retransmissió en directe per internet (http://bit.ly/sessioinvestigacio040314).