Aprofitarem l'oportunitat
Sempre que hem pogut, hem intentat recuperar l'autogovern. Ara en tenim l'oportunitat històrica
A partir d'ara, i cada cop amb més intensitat, les provocacions que ens arribaran, des dels diferents sectors unionistes, seran contínues. Hem d'estar preparats per no caure-hi i per no perdre de vista, en cap moment, quin és el nostre objectiu i quin és el camí per assolir-lo. I en el camí per arribar a la independència hem d'evitar caure en provocacions fetes, expressament, amb la intenció que hi caiguem. Ens hem de mantenir al marge de discussions que no aporten res a la consolidació del procés i no caure en el parany de respondre a actituds provocadores, que només serveixen per encetar polèmiques inútils i per fer-nos perdre temps i energies.
Les declaracions del senyor Antonio Fernández, responsable d'Economia del govern d'Extremadura, sobre les balances reals de la seva comunitat eren clarament una provocació. Va mostrar un vídeo per explicar que de balances n'hi ha de moltes menes i que les presentades per Extremadura “demostren que el concepte de balança ha de ser més ampli si volem construir una Espanya més forta, més sòlida i més unida”. Evidentment, com que ni les declaracions ni les balances que van presentar no s'aguantaven per enlloc, ben aviat van reconèixer que no eren unes balances fiscals.
Les declaracions del senyor Fernández pretenien provocar-nos, pretenien provocar el govern de Catalunya i provocar els catalans, també ho pretenien les que va fer, a Madrid, el president de la Junta d'Extremadura, el senyor José Antonio Monago, quan va dir que no tenia res en contra de Catalunya, però que “la pela és la pela”. A veure si aquesta frase dita en català, a Madrid, i referint-se a Catalunya no pretenia continuar la provocació iniciada pel seu responsable d'economia. També les paraules del ministre José Manuel García-Margallo dient que una Catalunya independent “vagaria per l'espai pels segles dels segles”, volien ser una provocació, però van acabar fent riure.
La resposta a aquestes declaracions la coneixem tots, l'hem pensat i alguns fins i tot han estat a punt de contestar, a punt de caure en la provocació, però no ho hem fet. Hem demostrat que estem preparats per afrontar el repte que tenim en aquests vuit mesos justos que ens queden d'aquí al 9 de novembre. Vam demostrar una gran maduresa com a poble i com a ciutadans en no contestar cap d'aquestes provocacions, més enllà de comentaris irònics a les xarxes socials. Haurem de continuar demostrant aquesta gran maduresa durant tot el procés.
Qualsevol situació o experiència, per més allunyada que estigui del nostre context, serà bona per comparar-la amb el procés català, sempre que en sortim perjudicats. Alguns es van esforçar molt per comparar-nos amb Ucraïna, quan es van iniciar les alteracions de l'ordre i els disturbis a la plaça Maidan de Kíev, per fer veure que el procés català podia desembocar en una situació similar. L'objectiu era fer-nos agafar por i mostrar que la independència provoca inestabilitat, però ràpidament i de manera ferma vam rebutjar la comparació i vam evitar iniciar-ne debats. Ara, amb Crimea passarà exactament el mateix, intentaran comparar el que passa en aquella península amb el procés català. La nostra resposta ha de ser la mateixa, rebutjar de soca-rel les comparacions i no contestar ni provocar discussions estèrils i inútils que no beneficiarien en res ni el nostre procés ni el nostre país.
L'actuació de Catalunya ha estat digna d'elogi en diversos mitjans de comunicació internacionals i la imatge que projectem al món ha millorat notablement en els darrers temps. Diverses organitzacions han lloat el nostre comportament. Hi ha hagut un canvi notori entre la visió de Catalunya i del nostre procés que tenia la comunitat internacional un any enrere i la que té en aquests moments, i cal que continuem per aquest camí.
Hem de demostrar la singularitat del nostre procés defugint comparacions amb altres processos d'altres indrets del món. El nostre cas és singular i diferent de qualsevol altre i només es pot jutjar en el nostre context i tenint en compte la nostra història, la nostra cultura i la nostra situació geopolítica. Hem de remarcar que Catalunya mai no ha decidit formar part de l'Estat espanyol, la nostra situació política és conseqüència d'una guerra que vam perdre, el 1714, però mai no hem renunciat al nostre dret d'autodeterminació. Sempre que hem pogut hem intentat recuperar l'autogovern. Ara en tenim l'oportunitat històrica, perquè vivim en democràcia i perquè formem part de la Unió Europea. I l'aprofitarem.
