Societat

L'altre cor del Palau

L'Escola Coral de l'Orfeó Català ha creat un món musical paral·lel en què, a través d'iniciatives com ara l'Escola Coral de Ciutat Vella, acosta el cant a prop de quatre-cents nens de casals i entitats socials

El projecte recupera els valors amb què l'Orfeó va ser creat: l'excel·lència, la catalanitat, la participació i el compromís social

Descobreixen el poder del cant,en el dia a dia i també en el concert final que es fa al Palau

A les darreries del segle XIX, Anselm Clavé, músic renovador del cant coral, va oferir als homes que sortien de les fàbriques de la nova Barcelona industrialitzada la possibilitat de formar part dels que serien, al cap d'uns anys, els Cors Clavé, agrupacions corals masculines que interpretaven sobretot repertori català. A més de descobrir-los el cant i, de pas, allunyar-los de la taverna, Clavé els va obrir un món d'activitats culturals i socials a partir del qual es van anar engendrant noves idees i noves realitats.

Ara, cent i pocs anys més tard, el Palau de la Música ha escollit el nom del mestre per batejar un projecte solidari, Clavé XXI, en el qual converteix la seva columna vertebral, el cant coral, en una eina d'integració social i cultural.

Segons fonts de l'entitat, el pla estratègic de la Fundació Orfeó Català, iniciat l'any 2011, va definir una nova etapa en la qual es van renovar els quatre valors fundacionals de l'entitat: excel·lència, catalanitat, participació i compromís social. Basat en aquest darrer, va néixer el Projecte Social de l'Escola Coral de l'Orfeó Català, a través del qual prop de quatre-cents nens, del barri de la Ribera, de tot Ciutat Vella, d'altres barris de Barcelona i fins i tot de fora de la ciutat, reben classes de cant amb els mateixos directors corals que treballen amb cors de l'Escola Coral, dels cors Jove, el de Noies i fins i tot del mateix Orfeó Català.

El director del Cor Jove i de l'Escola Coral de l'Orfeó Català, Esteve Nabona, ha pres la direcció pedagògica i artística del projecte Clavé XXI. Segons explica, aquest va començar fa tres anys amb només dues entitats socials i ara, en el tercer any, ja es considera consolidat i en creixement: “Vam veure que hi havia molta feina per fer. Moltes entitats i escoles se'n podien beneficiar i ho vam anar proposant. Vam descobrir que, en el fons, i amb tota la modèstia possible, el que estàvem fent era una revisió del que havia fet Clavé al segle XIX facilitant, al districte de Ciutat Vella i focalitzat al barri de la Ribera, la possibilitat que la música i el cant coral obrís noves realitats als nens, als joves i a les famílies amb pocs recursos econòmics.” El projecte és gratuït per a les famílies i per als centres, però gestionat per una estructura de direcció professional. Es finança gràcies al mecenatge de La Caixa, Agbar i la fundació del mateix Palau.

El cant com a eina d'integració

Segons Nabona, el cant coral és una excel·lent eina de desenvolupament social: “Té un impacte personal i ofereix filosofies i valors com el treball en equip no competitiu. També dóna motivació i satisfacció. Aquest és el poder de cantar, tant en el dia a dia com quan arribes a l'escenari del Palau i ho pots viure amb la família”, hi afegeix. El director defensa fins i tot el repertori com un instrument per trencar barreres: “Els ensenyem peces tradicionals catalanes tot i que les combinem amb cançons dels seus països, i això els diverteix.”

Com en tot projecte solidari, els beneficis són una via de doble direcció, per a alumnes i per a professors: “El primer any ja vaig tenir satisfaccions individuals amb els nens i les famílies, que em van fer creure en coses que havia vist en teoria però que mai havia experimentat pel que fa al poder de la música”, assegura Nabona, que hi afegeix: “Fins ara no havia entrat en la pedagogia pura. M'està reportant molts beneficis professionals i una gran satisfacció personal”, conclou.

El “búnquer” del Palau

Sobre la decisió de fer els assajos a la seu de l'Orfeó, Nabona és taxatiu: “El Palau s'havia d'integrar. Era una illa per a la majoria de les famílies i gent del barri de la Ribera. Era com un búnquer impenetrable amb les seves activitats i concerts per a gent de fora. Tenia molt poc esperit d'equipament de barri.”

Basant-se en aquesta consideració, es va decidir que la major part dels assajos es farien al Palau: “Quan vénen surten del cercle on es mouen i els dónes un entorn que per a ells els motiva encara més. Alguns al principi no tenien ni ganes de participar, i al cap d'un mes estaven entusiasmats. En alguna ocasió hem hagut de suspendre un assaig, i als nens els ha suposat un disgust no sortir de casa i no poder venir.”

Per poder assumir la feina que tot això suposa, s'han creat cursos de formació en direcció coral i pedagogia específica per a les característiques dels cors del barri, adreçats a cantaires del Cor de Noies, el Cor Jove i l'Orfeó. També tenen col·laboració d'experts en cant coral social d'altres països. L'exemple, a més, s'estén: hi ha dos cors “tutelats” pel Palau a Mataró i s'està parlant amb altres formacions corals de Catalunya on hi ha barris amb grans índexs d'immigració perquè puguin endegar projectes semblants.

A final de curs la feina obté una recompensa: tots els participants en el projecte tenen l'oportunitat de fer un concert al cor del cant coral català: l'escenari del Palau de la Música acull aquell dia més de 1.200 cantaires i les seves famílies.

400
nens i joves, aproximadament, estan repartits entre els set cors de Ciutat Vella, els cors d'escoles de primària, l'Escola Coral de Ciutat Vella i cors tutelats d'arreu de Catalunya, una experiència que ja s'està estenent.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia