La declaració unilateral

Estan esverats. Molt esverats. Tinc la sensació, i suposo que molts de vostès també, que ara sí que a Madrid s'han posat nerviosos. Han sentit el president Mas dient una cosa tan lògica com que si no hi ha cap més remei no descarta la possibilitat que a Catalunya hi hagi una declaració unilateral d'independència, i s'han posat molt nerviosos. I això que ja els ho havia dit Duran i Lleida mesos enrere al mateix Congrés dels Diputats, que estaran d'acord amb mi que ja té nassos que fos precisament Duran qui els ho digués. Però, vaja, la qüestió és que ara s'han esverat i han posat en marxa encara més aparells de l'Estat a fabricar por i amenaces de tot tipus. L'aparell executiu i legislatiu ja hi anava, però ara pedala també l'aparell judicial, que un dia d'aquests passarà de l'amenaça verbal a l'obertura de diligències. Els posa nerviosos una declaració unilateral sense adonar-se que, en realitat, els qui l'han fet són ells. Han declarat unilateralment que no hi ha cap possibilitat de fer la consulta, ens han dit que la Constitució no ho permet, i cada cop que aquí algú obre la boca obté un no per resposta. No vols caldo, dues tasses. Nosaltres, si convé i no hi tenim més remei, potser sí que haurem de fer una DUI, una declaració unilateral d'independència (tot i que estaria més bé dir-ne DTU, una declaració transversal d'independència, perquè això d'unilateral sembla que sigui cosa només d'uns quan, en realitat, a Catalunya és un moviment transversal). Però si arribem aquí, a aquesta Declaració Transversal d'Independència, serà perquè ells prèviament han fet la seva, de declaració unilateral. La del no i no. La de dir-nos que la llei Wert s'aplicarà ens agradi o no, la de fer una llei local estatal que relega els ajuntaments a ser unes menes de gestories, la de dir-nos com hem de regular els horaris comercials, la de reformar l'aparell judicial sense respectar l'Estatut... O és que això no és tota una declaració unilateral?